diumenge, d’abril 05, 2009

Notes al peu


Divendres vaig assistir als Cinemes Casablanca de Barcelona a l'estrena de Notes al peu, una pel·lícula dirigida per la tarragonina Anna M. Bofarull i que té com a productor executiu en Heiko Kraft, dos bons amics. Fa una especial il·lusió a assistir a actes d'aquest tipus i al mateix temps també et genera una certa estranyesa que el film s'estreni a la capital catalana i a Girona i no a Tarragona, una ciutat que hi surt molt a la pe·lícula i on va néixer la directora. Em comentaven en Heiko i l'Anna que havien trobat una certa fredor quan havien contactat amb l'Ajuntament i la Diputació tarragonines i que encara estan pendents de parlar-hi. Fins i tot en els mitjans de comunicació tarragonins. Deu ser allò de que 'ningú es profeta a la seva terra'. Aquí podeu veure una entrevista amb l'Anna Bofarull.

Notes al peu és una pel·lícula que tracta sobre la memòria històrica, amb el fil conductor de la recerca dels camps de concentració de Franco i els treballs forçats per part dels presoners republicans i antifeixistes. El treball parteix del 60è aniversari de l'alliberament del camp d'extermini de Matthausen per part dels aliats i podem veure testimonis de supervivents catalans. En el documental hi trobem més testimonis de presoners en camps de concentració de Franco i també viatgem a l'actualitat, a manifestacions feixistes i antifeixistes. Del film en parla aquest article del Diari de Girona.

Recordo quan en Heiko em va trucar si des de Més TV -jo estava llavors al Més Tarragona- els podíem fer una acreditació per anar a gravar al Valle de los Caídos la commemoració del 20 de Novembre. I els hi vam fer. Era el 2005. Tres anys i mig després hem pogut veure el resultat: un documental que porta una visió sobre la Guerra Civil no des dels grans personatges sinó de les persones que van combatre "des de baix" i van patir la volència i la presó. Em va fer molta il·lusió veure el meu nom i també els de lÒscar Ramírez i l'Òliver Márquez als títols de crèdit. Gràcies i felicitats Anna i Heiko!

2 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

Conec un altre cas semblant d'una tarragonina que ha fet una molt bona pel·lícula a Anglaterra i que la volia estrenar a la seva ciutat però li ha estat impossible. És vergonyós.

Belinda ha dit...

A Tarragona, les institucions no aposten per la cultura! Aquesta és la realitat! Una veritable llàstima que el talent tarragoní hagi de buscar suport fora de casa!