dissabte, de setembre 16, 2006

"Salvador". Aneu-la a veure

En la cartellera dels cinemes hi ha actualment una majoria aplastant de pel·lícules prescindibles. Hi ha una minoria de pel·lícules interessants, perquè diverteixen i/o fan pensar. També m'atreviria a dir -sense que vulgui semblar pedant- que hi ha pel·lícules imprescindibles i "Salvador" n'és una. La campanya de promoció del film està sent molt forta -hi ha Mediapro i el "Rei Mides" Jaume Roures al darrera- i la la majoria de gent aficionada al cinema n'ha tingut notícia de la seva estrena. Ara cal fer fer el gest d'anar-la a veure. I us animo a fer-ho.

Que hi trobareu en aquestes dues hores i mitja de pel·lícula? Una història que no et deixa indiferent. Els que ploren al cinema vessaran alguna llàgrima. Altres sentireu ràbia davant d'una gran injustícia. Altres coneixereu que era en realitat el franquisme quan quedaven escassament dos anys per la mort del dictador. No és la imatge edulcorada del 600 i les sueques a la Costa Brava que ens volen vendre alguns. A l'Estat espanyol hi havia una dictadura i la pena de mort s'aplicava. És el que li va passar a Salvador Puig Antich, executat al garrot vil el març de 1974.

La pel·lícula està ben feta i no és estrany que l'hagin triat com una de les tres candidates per anar als Òscars representant l'Estat espanyol. Es fan poques pel·lícules amb un tema com el de "Salvador", un executat pel règim franquisme, i retrata una època que molts que veuran el film l'han viscut en primera persona. Però la majoria de catalans d'aquella època no eren lluitadors contra el franquisme. Només una minoria arriscava la seva vida per intentar acabar amb la dictadura. Sinó fos així Franco no hauria mort al llit. Sovint em pregunto que hauria fet jo si enlloc de néixer el 1977 ho hagués fet un quart de segle abans. Hauria fet com Salvador Puig Antich o m'hauria quedat a casa lluny de la política i la lluita armada? Francament, no ho sé. No em veig, però, en la pell de Puig Antich, amb aquesta enteresa que afronta el procés judicial i la seva execució (assassinat).

El que tinc clar és que el franquisme va ser una dictadura i que la democràcia actual va arribar a través d'una transició i no d'una ruptura o una revolució. També m'emprenya que hi hagi un partit polític que és el segon més important del Congrés de diputats, que no condemna el franquisme, un règim criminal autor de crims com l'execució de Puig Antich. Al llarg de la pel·lícula trobarem detalls i personatges que són com pinzellades mestres. El botxí és impressionant. Ell fa la seva feina i vol anar ràpid, però costa molt assassinar Salvador amb un estri tan vil com aquell garrot. Hi ha moments que si no fos pel dramatisme de la situació semblarien humorístics. O el guardià de la presó, que acaba jugant a bàsquet amb el protagonista i cridant "fills de puta" als policies i militars presents en l'assassinat de Puig Antich. No explicaré res més. El final ja se sap només començar la pel·lícula, però l'emoció està garantida. Aneu a veure "Salvador". No us n'arrepentireu.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin rotllo fots per parlar de Salvador (és conya!). Estic d'acord amb tu que és una pel·lícula imprescindible. D'aquelles que surten en totes les converses i necessites haver vist per opinar-ne, encara que la història la coneix pràcticament tothom. Bona reflexió aquesta de pensar què hauria fet jo si hagués nascut 25 anys abans en el lloc de Puig Antic... la veritat és que no ho sé, però com tu, segurament no hauria muntat un grup "semiterrorista" ni haura atractat bancs en nom de lluita obrera sota les sigles del MIL.
Bé, és tard i les idees no em flueixen massa del cervell, però en tot cas, aneu a veure Salvador si no ho heu fet i opineu, aquí, o a tingueu ocasió.

jordi salvat ha dit...

Gràcies pel comentari.
M'estranyaria que una persona com tu no hagués anat a veure aquesta pel·lícula. Tot i que ara està sortint molta gent crítica -ahir a Ca la Terribas, per exemple- continuo pensant que es tracta d'una gran pel·lícula. Precisament es tracta d'una pel·lícula de ficció, amb les llicències lògiques d'aquest gènere, i no un documental.
Tam`bé està molt bé fer aquesta reflexió e quin paper hauríem tingut la nostra generació -que no hem viscut el franquisme ni res que se li assembli- en la dictadura i la transició.