Sorpassos

A mitjan del anys noranta, el llavors coordinador general d’Izquierda Unida, Julio Anguita, va posar de moda en la política espanyola el terme sorpasso. Anguita defensava llavors que IU podia substituir el PSOE com a força hegemònica del mapa polític espanyol. Sorpasso tenia musicalitat i va quallar. I és que sorpasso vol dir avançament en italià i ja feia unes dècades havia servit per referir-se a la possibilitat què el Partit Comunista Italià es convertís en la primera força política italiana per davant de la incombustible Democràcia Cristiana i accedís al govern de la república. Ni a Itàlia ni a l’Estat Espanyol mai es va produir aquest avançament.

Gairebé dues dècades després, el sorpasso ha tornat a la portada dels diaris, aquest cop sobretot catalans, i l’avançament el perpetraria aquest cop Esquerra Republicana a Convegència i Unió. Ho apunta una enquesta de Gesop que ElPeriódico ha publicat aquesta setmana passada i que ha sotragat la política catalana amb un titular ben llaminer: ERC guanyaria uns hipotètics comicis per davant d’una  CiU que s’enfonsa. Però aquestes eleccions són, primer de tot, hipotètiques –fa just mig any que vam anar a votar per últim cop- i, per l’altra, estem davant d’una enquesta. Recordeu la distància que hi va haver en les darreres eleccions entre el que apuntaven els sondejos i el que van dir finalment les urnes? Amnèsia col·lectiva.

Però recorrent al tòpic, les enquestes apunten tendències. I la tendència és un Oriol Junqueras que creix i creix mentre enterra el tripartit i defensa una entesa amb CiU i un Artur Mas víctima de l’antisobiranisme de Duran i Lleida i del desgast de les retallades. El PSC segueix perdent terreny i el PP ja retrocedeix a causa de la gestió a Madrid. Ciutadans segueix augmentant i ICV i la CUP mantenen les posicions. El bloc del dret a decidir no només manté escons sinó que n’augmenta. El sorpasso de l’independentisme a l’unionisme és el que es consolida.

Però tornem a Anguita i a l’esquerra espanyola. Dues dècades després el sorpasso sembla que és possible que mai, perquè el PSOE segueix noquejat, amb un Rubalcaba crepuscular que impregna el partit d’aquesta gangrena política que poden aprofitar IU i UPyD per efectuar, ara sí, un avançament electoral. Potser no el 2015, però si més endavant. I torno al darrer article que he publicat en aquest setmanari. Estem al final de la transició i el mapa polític tan català com espanyol està mutant. Els sorpassos són més possibles que mai. La crisi dels grans partits és sistèmica i davant d’aquest panorama res és descartable, però aquests mastodonts conserven encara maquinàries molt potents. I tampoc no oblidem que les enquestes són això: enquestes.

Article ublicat al setmanari Notícies TGN