A l’Ebre el terra tremola i al Camp de
Tarragona també ho estem notant. Són moviments sísmics que fins ara no han
causat cap desgràcia, però sí algun efecte com el trencament d’alguna canonada
d’aigua. Però el futur està tenyit de la incertesa de la probabilística. El més
greu del cas és que en sabem la causa, el dipòsit submarí de gas Castor, i poc
a poc anem coneixent que existeixen informes que avisaven de la possibilitat de
moviments sísmics si es tirava endavant el projecte. Però, com passa tan sovint
en aquest país, va pesar més la impaciència per fer diners que els riscos
ambientals d’un projecte com el Castor. La Generalitat de Catalunya hi posava
massa traves i els seus impulsors van anar a veure els homòlegs valencians, que
els van posar una catifa vermella. Però els efectes es noten a les Terres de
l’Ebre, que reben noves raons per sentir-se el pati de darrere del país, on hi
va parar tot el que els altres no volen. Plou sobre mullat.
Omplir un jaciment on abans hi havia
petroli amb gas natural. S’ha fet a molts llocs una operació d’aquest tipus. Però
resulta que davant de les Terres de l’Ebre hi ha una falla. I a unes desenes de
quilòmetres hi trobem fins a tres centrals nuclears. Grups ecologistes i
plataformes ciutadanes ja havien alçat la veu contra aquest projecte quan va
anunciar la seva construcció, però ningú els va fer gaire cas. Ara que el terra
tremola creix la indignació entre la població de tot el país, que exigeix un
risc zero –impossible de garantir– però totes les comoditats i energia barata. Però
informació clara i veraç sí que és exigible.
Més indignació causa l’actitud de
l’empresa impulsora de Castor, que a l’inici de la crisi va fer una exhibició
d’opacitat informativa, com si la cosa no anés amb ells. Divendres sentia
finalment el seu president, però encara s’atrevia a negar una relació directa
entre la injecció de gas i els moviments sísmics. Encara ho assenyalava com una
hipòtesi. Tampoc no hem trobat massa diligència en el govern espanyol, que té
les competències per frenar l’activitat i ha tardat bastant a fer-ho. Finalment
ha suspès la llicència d’activitat a l’empresa, que, per cert, era provisional.
També a finals de la setmana passada la justícia, que no destaca tampoc per la
seva rapidesa, va començar a actuar, verificant que realment l’empresa ha
aturat l’activitat.
La humanitat continua jugant amb la
natura, portant-la als seus límits. El projecte Castor és una esgarrapada
comparat amb altres barrabassades que fa dècades que perpetrem, sense que els
grans organismes internacionals siguin capaços d’aturar-ho per la voracitat
dels països i de les grans corporacions. La natura sempre s’acaba tornant quan
els homes juguem a ser déus. El problema és que reben els més febles, mentre
els poderosos -els qui treuen profit de Castor-, aquesta oligarquia amb noms
que surten cada dia a la premsa, estan a casa seva pensant quina serà la seva
pròxima manera de guanyar diners. Tremoli qui tremoli.
Article publicat al setmanari NotíciesTGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada