Al dotze anys, la
Montserrat Miracle Arahuete va iniciar els estudis al Conservatori de
Tarragona. Hi anava a les tardes, amb el “cotxe dels estudiants”, que feia el
trajecte entre la Torre i la capital tarragonina i on hi quedaven places
lliures. Amb setze anys ja tenia acabada la carrera de piano. Gràcies als
coneixements que havia adquirit a casa, es podia examinar oficialment d’un curs
el juny i un altre per lliure el setembre. Després, amb la pianista Carme
Fleixas, va seguir treballant repertori i autors. També es va treure el curs de
capacitació per ensenyar música a Primària a l’Escola de Pedagogia musical.
Als setze anys va
començar a ensenyar solfeig i piano a casa seva. La Montserrat ha estat sempre partidària
del Mètode Ireneu Segarra, que va començar a fer-se popular els anys seixanta i
es basa en aprendre la música d’una forma més sensorial. L’ensenyament
musical el va compaginar durant dues temporades amb l’Orquestra Savoy. La
formació necessitava algun integrant que disposés del carnet professional de
músic i ella el tenia. El seu pare, que estava a la Savoy des de feia molts
anys, va passar a tocar la bateria i la Montserrat s’encarregava de l’acordió i
el piano. Però el món de les festes majors, dels balls i del Xiringuito
no li acabava de fer el pes i es va centrar en la docència musical, en les
classes que feia a casa seva i, més tard, també en la cura dels fills.
L’ay 1978 es va
fundar la Coral Santa Rosalia i en va formar part l’equip de direcció des dels
seus inicis. Durant un temps en va dirigir la coral infantil. A inicis dels
anys vuitanta va impartir classes de música al Col·legi Antoni Roig, finançades
per l’Associació de Mares i Pares, fins que ja van començar van entrar a les
escoles mestres amb títol d’especialistes en música i ella va tornar a donar a
les classes particulars, combinant-ho amb la feina a l’espardenyeria, el negoci
familiar. El 1990 un grup d’aficionats al teatre va recuperar les
representacions dels Pastorets després de 21 anys i la Montserrat es va
encarregar del muntatge de la part musical. L’octubre de 1993 es va crear
l’Escola Municipal de Música de Torredembarra i la Montserrat s’hi va
incorporar des de la fundació com a professora de llenguatge musical. Admet que
ensenyar piano ho havia avorrit per una mala experiència amb uns alumnes.
Parlar de la
Montserrat Miracle és indestriable de l’Orgue Barroc de l’Església de Sant Pere
Apòstol de Torredembarra. Tot va començar amb quinze anys, quan l’organista
d’aquella època, l’Albert Morros, que estudiava a l’Escola del Treball, no
podia tocar l’harmònium per acompanyar el cor parroquial durant el Mes de
Maria. I li va proposar a la Montserrat que el substituís. En aquella època
l’Orgue Barroc encara no havia estat reconstruït després que en saquegessin els
tubs per fer material bèl·lic durant la Guerra Civil. Un harmònium el
substituïa. És un instrument semblant al piano, amb la diferència que calia
manxar amb el peu. Hi va estar fins el 1968, quan ho va deixar.
L’any 1979 es va
reconstruir l’Orgue Barroc i els van proposar a la Montserrat i a en Jaume
Riambau que es convertissin en els organistes. Ara, de veritat. Va acceptar-ho
amb la condició que només tocaria a la missa d’onze, la que tenia costum des de
sempre d’assistir-hi. Finalment es va trobar com a única organista. I ha
acumulat 35 anys tocant aquest instrument amb més de 300 anys d’història, datat
de l’any 1705. Admet que ella no és organista sinó pianista i que només toca l’orgue
de Torredembarra. Per això té una gran admiració pels organistes capaços de
tocar diferents instruments. Ella només ho ha fet amb el del seu poble, que la
va reconèixer fent-la pregonera l’any 2001 de la Festa Major de Santa Rosalia.
En el pregó va parlar del protagonisme de la música i de les seves diferents
expressions en la Festa Major.
L’any 2010 la
Montserrat es va jubilar com a professora de l’Escola Municipal de Música.
També va tancar l’espardenyeria. Des de llavors no s’ha avorrit. Ha entrat en
el món de la informàtica, exerceix més d’àvia que amb els primers néts,
continua cantant a la Coral Santa Rosalia i participant en el Grup Canticontes que
una gran tasca a la Residència Pere Badia entretenint els ancians del centre
amb contes i música. També la podem trobar un cop a la setmana tocant a quatre
mans amb la seva filla. La música ha estat un element natural a casa seva des
de sempre. El seu marit, en Lluís, és músic, els seus fills també i els néts
també ja n’aprenen. La música continua formant part de la seva vida. I cada diumenge,
a missa d’onze, podeu escoltar la Montserrat tocant l’orgue a l’església.
Publicat en el número de maig del Diari de la Torre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada