Ara
que ja coneixem les candidatures que es volen presentar a les eleccions
municipals de Torredembarra del proper 24 de maig, analitzem algunes dades que
es desprenen de la seva composició:
1. Catorze llistes és un récord a Torredembarra,
superant les 11 de 2011 i a nivell català i espanyol és difícil trobar un
municipi de la mida de la Torre amb tantes candidatures. Tarragona “només” en
té 13, per exemple. Aquestes 14 llistes situat Torredembarra en diverses
portades de diaris i han proporcionat minuts de ràdio i TV.
2. El 2011 4 de les 11 llistes que es presentaven
no van superar el llindar del 5% i van quedar fora del ple. Tot apunta que,
aquest any, almenys 4 o algunes més quedaran fora del ple. Dependrà de la participació.
Com més hi hagi, més pujarà el llindar
del 5% -comptabilitzen els vots en blanc- i més “car” serà el regidor. Hi ha
qui s’ha presentat convençut que la participació serà baixa.
3. Dues llistes tenen ex-regidors de CiU i en canvi
CiU ha renovant radicalment la candidatura amb una desconeguda Anna Magrinyà al
capdavant i el jove Joel Navas escalant de l’onzè al segon lloc. Rosa Maria Guasch lidera Avui
Democràcia i Daniel Masagué i Paqui Felguera ocupen els dos primers llocs de Units
per Torredembarra. Recordem que Guasch va ser qui el 2007 va treballar perquè
Masagué fos l’alcaldable de CiU en detriment de Pere Font. Vuit anys després
tots dos estan fora de CiU i Font, en cap llista.
4. A més de Masagué i Felguera, un altre imputat
lidera una altra llista, Ignasi Duran, del GIT. Tots tres van compartir govern
del 2011 al 2014.
5. Els dos polítics més “veterans” que es presenten
són Lluís Suñé i Montse Gassull, amb dotze anys ocupant un seient a la sala de
plens . Suñé és per quart cop consecutiu cap de llista de l’Alternativa Baix
Gaià i Gassull, després de tres convocatòries format part de la candidatura
d’ERC, aquest cop encapçala Compromís amb Torredembarra després de la seva
marxa de les files republicanes.
6. A més de Suñé i Duran, també Eduard Rovira, en
aquest cas a ERC, repeteix com a cap de llista. Dos números dos el 2011, Jordi
Solé (PSC) i Núria Gómez (PP), fan el salt al primer lloc i Anna Magriñà està
al capdavant de CiU després de no anar a la candidatura nacionalista el 2011.
7. El vot més esquerrà de l’espectre polític es
fractura. Es presenta per primer cop a Torredembarra la CUP després de
fracassar la seva integració amb Alternativa i Toni Sacristan en serà
l’alcaldable. Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, amb
Albert Bonet al capdavant, vola per primer cop sola a la Torre després que el
PSUC formant part de l’Entesa i Unió de Progrés els dos primers mandats i
posteriorment amb l’Alternativa. Recuperem Torredembarra sorgeix d’una escissió
de Podem, amb Xelo Ruiz de número u i Amador Martos, alcaldable fa quatre anys
de Els Verds, en segon lloc.
8. Ciutadans té moltes opcions d’estar al proper
ple si tenim en compte els resultats en les darreres convocatòries electorals.
Ho fa amb Toni Cruz -ex-GIT i ex-Plataforma del Radar- com a cap de llista. Una
altra formació que debut aquest any és Nueva Opción Demócrata, amb José María
Muñoz com a número u.
9. L’actual regidor Octavi Solé, que tanca la
llista de CiU,és qui més cops ha format part d’una llista electoral a
Torredembarra. Només ha faltat el 1999.
10. Finalment,
per primer cop en la democràcia, un alcalde de Torredembarra no es presenta a
les eleccions. És el cas d’Enric Grangel, que l’any 2011 va ser cap de llista
del PSC i l’agost de 2014 va accedir a l’alcaldia torrenca després del cas
Masagué.
2 comentaris:
La Guasch va propiciar que Massagué fos alcaldable en detriment de Font el 2003
Hola Josep! Això va ser el 2007. El 2003 Miquel Àngel Lecha va ser el candidat de CiU a l'alcaldia de Torredembarra. Salutacions
Publica un comentari a l'entrada