Altafulla, un pacte condemnat

Enmig de la Setmana Santa, l’oasi (aparent) altafullenc ha saltat pels aires. L’alcalde ecosocialista Fèlix Alonso ha fet fora del govern els tres regidors de l’EINA (la marca electoral d’Esquerra Republicana) i Alternativa Altafulla s’ha quedat en minoria. Per què s’ha trencat un govern que feia gairebé cinc anys que semblava que rutllava? Doncs perquè el resultatdel maig passat i l’estratègia a mig i llarg termini havia condemnat un pacte signat el maig passat per inèrcia a passar tard o aviat a la història. I al final ha estat aviat.

Recordeu com va esclatar la Primera Guerra Mundial? Tots els països europeus sabien que el conflicte armat era inevitable i l’atemptat de l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo va precipitar els esdeveniments. Doncs les obres de la Via Augusta han estat el Sarajevo altafullenc, la guspira que ha permès a l’alcalde declarar la guerra als seus socis i expulsar-los del govern. I Alonso ho ha pogut fer perquè s’ho pot permetre, cosa que no passava el mandat anterior. Les matemàtiques sempre manen als salons de plens. Ara està a només un regidor de la majoria absoluta i l’entesa entre els tres grups de l’oposició (tres republicans, dos convergents i un de Ciutadans) seria sinó antinatural, pintoresca. Ep! En política local tot és possible.

Alonso pot optar per governar amb minoria i encomanar-se a la geometria variable o buscar un nou soci que li doni tranquil·litat, ara que ha de compaginar l’alcaldia amb l’escó al Congrés de diputats. En les seves primeres declaracions el batlle ha deixat ben clar que ja ha triat parella de ball: Convergència. Recordem que en els darrers dos anys del passat mandat l’únic el regidor convergent Pere Gomés va formar part del govern al costat d’Alternativa Altafulla i Solidaritat per la Independència -que comptava amb dos dels regidors actuals de l’EINA-. Els convergents compten ara amb dos regidors que, si volen, poden ser el nou soci d’Alternativa.

A l’EINA li interessava el trencament. Potser no tan aviat, perquè encara queden més de tres quartes parts de mandat. I des del govern es poden fer més coses que des de l’oposició. Els republicans han tensat molt la corda -per uns era debat intern al govern i per altres, deslleialtat- i aquesta s’ha trencat. Seria el 2016, 2017 o 2018, però el trencament estava escrit. Si el líder republicà, Jordi Molinera, vol aspirar seriosament a l’alcaldia no podia fer-ho com a primer tinent d’alcalde del seu rival. Des de la posició de cap de l’oposició, Molinera es pot visualitzar millor com alternativa a un Alonso que aspira a una majoria absoluta el proper mandat amb el plus de ser diputat al Congrés, però que pot pagar el desgast de ser massa temps a Madrid i la manca ara de peces claus en el seu primer govern com van ser Francesc Farré i Guillermo Alonso. Però Molinera, per la seva banda, pot pagar la precipitació i la ingratitud d’uns quants anys a l’oposició. La cursa cap al 2019 acaba de començar a Altafulla.