Ja fa setmanes que vaig llegir la tercera entrega de les
aventures (i desventures) de l’inspector de policia andorrà l’Andreu Boix.
Després de la suggerent ucronia Els ambaixadors, merescudament premiada amb el
46è Premi Josep Pla, Albert Villaró ens torna a situar a una Andorra més convulsa
que mai, contaminada per les desavinences entre els veïns del sud. A La bíblia andorrana, el principat pirinenc es converteix en un tauler de joc semblant al
de molts països “neutrals” durant la Guerra Freda, com si d’alguna cantonada de
l’Avinguda Meritxell ens hagués d’aparèixer en Michael Caine.
La tercera novel·la protagonitzada per l’Andreu Boix és una
nova lliçó sobre l'anatomia de la societat andorrana, una immersió en
aquest país que té un lloc preferent en l’imaginari popular de molts catalans.
Més enllà de la Casa dels Formatges, Caldea i les pistes d’esquí, hi ha una
Andorra diferent, que ens passar desapercebuda en les nostres estades. Hi
trobem un país petit, però amb centenars d’anys d’història, i que té un paper
un la geopolítica d’aquest racó de món. Després de Blau de Prússia i L’escala
del dolor, La bíblia andorrana és un nou retaule sobre el passat, present i
futur andorrà.
Villaró ens trasllada a una realitat paral·lela que ben bé
podria ser realitat a seques. I fins i tot sobra el condicional. L’assassinat
d’un banquer és el punt de partida de la novel·la que porta el protagonista a
un accidentat viatge a Madrid per desactivar una bomba de rellotgeria que posa
en perill la mateixa supervivència del país dels Pirineus. Els problemes
personals i els dubtes existencials d’en Boix també tenen el seu espai en La bíblia andorrana. Sinó no
seria en Boix. Un còctel, que amanit amb aquesta ironia finíssima que destil·la
l’escriptura de Villaró, es converteix en una lectura més que recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada