Toros, castells i Fernando Alonso

Em costa molt entendre la gent que li agraden i defensen els toros. Personalment els trobo una mostra de barbàrie en ple segle XXI. Diuen que és cultura, que les corrides ens ofereixen imatges  que són art i emocionen els qui les viuen a plaça. M’imagino que els espectacles de gladiadors durant l’imperi romà devien deparar imatges que inspirarien els millors pintors i cineastes i feien vibrar les masses, però a cap país civilitzat se li passaria pel cas tornar a organitzar espectacles reals amb combats mortals entre lluitadors i feres sobre l’arena. Amb les magnífiques recreacions de Tàrraco Viva en tenim prou.

Però hi ha un argument que es repeteix i repeteix entre molts defensors de la tauromàquia, que és la comparació entre els toros i els castells. I més després de les massives crítiques a la imatge que hem vist fauns dies de Francisco Rivera torejant una vaquilla amb la seva filla als braços. Si critiques les corrides, et treuen els nens pujant castells, on, per cert, els darrers anys hem assistit a una millora de les condicions de seguretat dels nens i nenes que fan d’enxaneta, acotxador i dosos. I si repassem les estadístiques, comprovarem com en la darrera dècada estan baixant gradualment els castells que fan llenya.

En canvi, si fem una ullada els números del món dels toros, ens adonarem de com està baixant sensiblement l’afició a les corrides, tot i que és un negoci que continua movent molts milions d’euros. L’espectacle, en canvi, no ha evolucionat, i el toro continua morint a plaça enmig d’una orgia de sang. Em pregunto encara si cal prohibir els toros o deixar que desapareixin de forma natural, davant l’afició gairebé nul·la de les noves generacions a la tauromàquia. A la ciutat de Tarragona ha passat, després d’uns darrers anys de decadència en què el públic principal eren uns pocs autobusos carregats de turistes.

Però tornant a aquesta curiosa connexió entre els toros i els castells dels pro-taurins, que posen el crit al cel perquè els nens estan en perill pujant a aquestes construccions, i ja que els agrada tant barrejar... barregem: no és igual o més perillós deixar que  nens de sis o set anys corrin a gran velocitat amb karts o motos? Són aquests pares igual de temeraris que els progenitors d’enxanetes i acotxadors? Amb aquesta mentalitat ni podríem carregar pilars de vuit o tres de deu ni hi hauria campions mundials com Fernando Alonso, Jorge Lorenzo o Marc Márquez.  Però, això sí, els toros continuarien morint torturats a plaça i, a vegades, fins i tot retransmesos per la cadena pública estatal en horari infantil.