En un article que vaig publicar en aquest mitjà acomençaments de novembre comparava el procés independentista de Catalunya amb
una partida d’escacs. Aquest darrer cap de setmana hem acabat una nova fase de la partida, que en
alguns moments ha semblat més una timba de pòquer dins del bàndol
independentista, amb els jugadors apurant fins el final, amb apostes, farols i
algun as sota la màniga. La partida continua i ara entra en una nova fase que
serà encara més dura. Abans, però,
s’haurà d’aclarir el panorama a les files unionistes. L’acord entre Junts pel
Sí i la CUP deixa un altre gran beneficiat, que és Mariano Rajoy. El líder del
PP ho té tot de cara per bastir un gran pacte d’estat amb el PSOE -i potser
també amb Ciutadans- amb l’”objectiu” de salvar la sagrada unitat d’Espanya. El
pacte “a la portuguesa” liderat pel PSOE s’esvaeix, si és que en algun moment
havia pogut ser realitat.
Tornant a Catalunya i seguint amb el símil escaquístic, em
referia fa dos mesos d’Artur Mas com la dama de la partida-procés. La peça més
important, per la seva habilitat política i projecció internacional. Però també
apuntava la possibilitat del sacrifici d’aquesta peça en algun moment d’aquesta
partida llarga i complicada. I en cas de fer-ho,era vital escollir el moment just, davant el perill de
perdre la partida si l’elecció era errònia. Mas ha estat sacrificat per a
salvar el procés? Més aviat s’ha retirat als quarters d’hivern, a una segona
línia, amb l’objectiu personal de tornar d’aquí un any i mig en una nova fase
de la partida sense el desgast d’uns mesos que seran duríssims.
El fins fa pocs dies alcalde de Girona, Carles Puigdemont,
és el nou president de la Generalitat i li tocarà liderar, a partir d’ara, el
procés. En el discurs d’investidura, Puigdemont ja ha donat senyals d’estar a
l’alçada del moment, però el repte que té davant seu és majúscul. Si ho fa bé, ens podem trobar amb un peó
coronat, convertit en la nova dama del procés. La jugada a llarg termini per
part de Convergència Democràtica és magistral. Mentre que la CUP queda
visiblement tocada, pagant un alt preu pel cap de Mas, i Esquerra Republicana i
Catalunya si que es pot, descol·locats
-amb la diferència que uns estan al govern i els altres no-, quan ja pensaven
en competir per la victòria en una nova convocatòria electoral el març, se
situa davant del procés un convergent de pedra picada, independentista de tota
la vida i com una peça clau en el futur del seu partit. Això sí, sota l’ombra
allargada d’Artur Mas, que ha deixat clar que no es retira de la política i ara
es podrà dedicar a refundar un partit que travessa el pitjor moment de la seva
història. Un joc de trons que ben segur ens oferirà nous capítols apassionants.
Article publicat al setmanari Notícies TGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada