En els darrers anys ha fet fortuna entre analistes polítics
i tertulians el terme nova política. Podemos i Ciutadans encarnaven aquesta
nova política, que havia de plantar cara als partits polítics sorgits de la
Transició amb noves maneres de fer política. En alguns moments demoscòpics,
fins i tot Podemos sobrepassava el PSOE -l’anomenat sorpasso- i Ciutadans es projectava cap als 70 o 80 escons. Dues
eleccions estatals després, l’onada ha baixat i PP i PSOE continuen sent les
formacions més votades i el més trist: aquestes noves formacions exhibeixen els
pitjors tics de la vella política que tant aferrissadament atacaven.
L’espectacle de les últimes setmanes entre Iglesias i
Errejón pel lideratge ideològic de la formació morada, amb alguns moments
dignes d’una cançó de Pimpinela, no ha estat tan diferent del protagonizat per
Pedro Sánchez i Susana Díaz. Han anat més de cara, això sí. Iglesias ha guanyat
la batalla per golejada, reforçant el seu lideratge de tints messiànics amb una
crida a la unitat. Veurem si ho poden recosir tot plegat per ser una
alternativa de veritat a un PSOE, que des del cop d’estat a Pedro Sánchez també
fa ferum de molt antic, baronil dels anys vuitanta.
Fa poc també hem viscut el Congrés de Ciutadans, que s’ha
refermat com una mena de culte a la personalitat del gran líder Albert Rivera amb l’acte final de la mutació d’un
partit socialdemòcrata nascuts a mitjan de la dècada passada en una formació
estatal de caire liberal, sota el mantell protector d’un Ibex-35, que veu la
formació taronja com la manera d’apuntalar el govern del PP. Manté el seu gen anticatalanista,
que volen camuflar en un constitucionalisme radical. Culte al llibre sagrat.
També molt vell, molt antic, naftalinós, com el PP que surt del congrés
d’aquest cap setmana. Passeig militar. Canvis
mínims i tot segueix igual. Gran triomf de Rajoy, a la búlgara. La vella
política continua regnant.
Article publicat al setmanari NotíciesTGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada