Hi ha vegades que investigant un tema et cau a les mans una altra
història formidable, d’aquelles que tenen entitat pròpia. És el que li va
passar al cineasta i fotògraf calafellenc d’origen argenti, Laureano Clavero.
Fa uns anys investigava sobre els avions que van caure al Pirineu català durant
la II Guerra Mundial i va topar amb Peter Brill, un expilot de la Luftwaffe que
va ser un dels sis escollits per a ser entrenats per a una missió desesperada de
l’Alemanya que perdia la guerra per donar un cop d’efecte al conflicte:
bombardejar Nova York.
Aquest és un esquer ideal per a captar lectors per aquest
llibre-documental, però El diario de Peter Brill és molt més que això: és la
història d’un jove que té un somni -volar-
en l’Alemanya de Hitler i com ho fa per aconseguir-ho. És un llibre de
contradiccions. De com un noi que no simpatitza amb el règim s’hi ha de
submergir perquè és l’únic camí per arribar al seu somni. M’ha interessat molt
aquesta part de llibre i Laureano Clavero i Pere Cardona aconsegueixen fer-te
preguntes, qüestionar-te coses... en resum: que faries tu en la pell de Peter
Brill? En les primeres pàgines del llibre saben recrear l’atmosfera de l’Alemanya
dels anys trenta, de com el Partit Nazi arriba a tots els racons de la societat
i un jove que està sortint de l’adolescència ho té molt difícil per escapar-se.
En Peter no és un nazi i ho deixa clar en molts moments del relat amb
afirmacions vehements sobre Hitler.
Brill assoleix el seu somni i després d’un entrenament tan
dur com accelerat ja està llest per prendre part en primera persona en el
conflicte bèl·lic més gran de la història. És el 1944 i el Tercer Reich va
perdent terreny enfront dels aliats però encara té molta capacitat de
resistència. El jove Peter ha de fer caure avions enemics per salvar la pell. I
té una cita amb aquesta història: l’escullen junt amb cinc pilots més per ser
entrenat per a una missió tan políticament ambiciosa com difícil tècnicament: bombardejar Nova York. És
en aquesta part del llibre que Brill desplega els seus coneixements
enciclopèdics sobre la mecànica dels avions de l’època, ja siguin alemanys com
nord-americans, anglesos o russos. Té veritable passió per l’aviació. També és
la història que li ha reportat més ressò mediàtic.
Explica també les vivències com a presoner dels russos
durant tres anys al Caucàs. Una part molt dura també del llibre. El retorn a
l’Alemanya ocupada és molt complicat, tan que decideix presentar-se a una
oferta de feina a València, on hi marxa amb la seva dona. És a l’Aeroclub de
València l’any 1964 on torna a volar. I torna a ser feliç. Peter Brill va volar
fins poc abans de morir des de l’Aeroclub de Sabadell, ja que es va traslladar
a Barcelona, on va residir fins a la seva mort el 2013.
La troballa del diari que havia escrit l’expilot alemany va
ser l’impuls defintiu per a la realització del llibre. Pel documental havia
estat clau gravar l’octogenari Peter Brill, perquè la mort li va arribar abans
que en Laureano -sempre amb massa fronts oberts- i el seu equip se centressin
en el projecte, que aquest any passat va veure la llum com un llibre a quatre
mans -Cardona i Clavero- i un DVD amb un documental de 31 minuts que ha
recollit alguns premis. Mesrescuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada