Cocó és una de les pel·lícules d’animació més interessants
que s’han fet darrerament. És original, és entretinguda i amb una vessant
filosòfica. Ens parla de la mort i del record a través de les tradicions
mexicanes al voltant del Dia dels Morts, que aquí celebrem com la Castanyada i
Tots Sants d’una manera molt diderent. I hi ha una reflexió molt profunda: els
morts no moren del tot mentre algú els recorda. Una frase que et fa pensar.
En alguns moments de la meva vida he buscat i he escrit
sobre els meus avantpassats, mirant de reconstruir el meu arbre genealògic i
conèixer més sobre aquests familiars llunyans, situant-los en la seva època.
Gràcies a Facebook, una cosina llunyana meva, l’Antònia Claver Salvat, es va
posar en contacte amb mi i vam intercanviar informació sobre avantpassats
comuns altafullencs.
Vaig descobrir el nom complet del pare del meu rebesavi.
Fins llavors només sabia que es deia Salvat de cognom -evidentment- i que havia
estat casada amb la Francesca Torrell , nascuda el 1800 i morta el 1896, i
havien tingut un fill, Joan Salvat Torrell, mort el 1895 als 64 anys. Doncs ara
ja sé que el pare del meu rebesavi es deia Joan Salvat Elias i tenia un germà,
nascut el 1817 a Altafulla. Dos germans que es portaven bastants. Potser eren fills de diferents mares. També vaig poder saber que Joan Salvat Torrell es
va casar amb Magdalena Ramon Plana el 27
de gener de 1855.
Altres coses que ja sabia abans era que d’aquest matrimoni
van néixer un fill i una filla. L’Anton Salvat Ramon (1867-1950), que podeu
veure en la fotografia de 1932 a la finca La
Xacona, va heretar les terres del pare i les va comprar a Joaquim Casas Carbó
el 1929. Va tenir cinc filles i un únic fill, el petit, l’Anton Salvat Fortuny
(1909-2003), el meu avi, que ja vaig conèixer, igual que les germanes petites:
Francisca i Rosalia.
Tornem a la Francesca Torrell, un personatge que sempre m’ha
impressionat pels pocs apunts biogràfics que m’han arribat a través de la
memòria de la família. Nascuda el 1800 -data rodona-, va vure la Guerra del
Francès, explicant als seus descendents algunes coses que havien patit amb les
tropes napoleòniques, com que els van portar fins a Bonastre a un grup
d’altafullencs, però no els van acabar fent res i els van deixar allí. Hi deu
haver uns deu quilòmetres de distància
entre aquestes dues poblacions.
La Francesca Torrell regentava una taverna a Altafulla.
Dedueixo que devia quedar-se viuda aviat perquè a casa mai han parlat del seu
marit. Aquesta taverna tenia una reixa i li deien la Taverna de la Reixeta
(Ratxeta) i ella era la Ratxeta, el seu fill el Ratxet i el renom arriba als
nostres dies. Nosaltres encara som de Cal Ratxet. La Francesca Torrell va venir
cap a Torredembarra quan el seu fill va començar a portar en arrendament unes
terres propietat de la Família Casas-del pintor Ramon Casas-, entre les quals l’Hort
de Pinyol, l’actual Hort de Ratxet, situat just davant de l’entrada al nucli de
Torredembarra per l’Avinguda Catalunya.
La Francesca va anar a viure a l’Hort de Pinyol amb el seu
fill, però continuava molt arrelada a Altafulla. Ho demostra que cada diumenge,
fins que va ser molt gran, anava a missa a Altafulla. M’imagino una dona amb
vuitanta anys complerts anant per camins cap a l’església de la vila veïns. La
Francesca va morir amb 96 anys, un any després que el seu fill. El seu fill
petit Pere va emigrar a Barcelona, on
trobem, doncs, una altra branca dels Salvat, que van sortir d’Altafullai que
arriba fins avui amb l’Antònia Claver Salvat i la seva família. En un terreny
que ara és bosc pujant cap a l’ermita de Sant Antoni d’Altafulla, encara hi ha
una pedra on hi trobareu la inscripció FT, les inicials de Francesca Torrell.
La Francesca Torrell, d’alguna manera, encara està viva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada