Fa deu anys, un jove Alejandro Fernández va sortir en les
travesses per convertir-se el secretari general -numero dos- del Partit Popular
de Catalunya en aquell tumultuós congres per escollir el successor de Daniel
Sirera “el breu” al capdavant del partit. Al conclave van entrar Alberto
Fernández Díaz i Montserrat Nebrera com a candidats i, després de la
intervenció de la direcció estatal, van acabar sortint Alícia Sánchez-Camacho
com a presidenta i Jordi Cornet com a secretari general. Els congressos del PP
català són imprevisibles.
Deu anys després, el PPC prepara un altre congrés per
escollir un nou líder. I aquest dilluns, tres dies després de la renúncia de
Xavier Garcia Albiol, Fernández ha anunciat que optarà a la presidència. Feia
mesos que preparava aquest pas endavant. Almenys des de la desfeta popular de
les darreres eleccions al Parlament, que gairebé va deixar sense escó el
polític tarragoní. Només el vot exterior el va salvar.
Aquest congrés sembla que té el guió escrit i Fernández no
tindrà rival. Almenys d’entitat. No és el moment de batalles intestines. El seu
suport inequívoc i matiner a Pablo
Casado durant la batalla per la successió de Rajoy va ser molt calculat. Ha
jugat també al seu favor que en els darrers anys el polític tarragoní, un cop
amortitzada la seva etapa en la política municipal, s’hagi convertit en un dels
millors oradors del Parlament i un dels principals fustigadors de l’independentisme
gràcies al seu verb esmolat. Això sí, alguns cops fregant l’histrionisme.
Però la feina li vindrà quan arribi a la presidència d’un
partit que travessa el seu pitjor moment, amb una competència ferotge de
Ciutadans i ara també VOX. Fernández és
un professional de la política i, amb 42 anys, acumula una experiència més que
notable. El repte és majúscul però potser el projecte que afirma tenir és
l’única esperança per treure el partit d’un paper marginal els darrers anys a
la política catalana. Fernández juga fort, perquè Barcelona no és el seu sostre
final. Ho és Madrid, però no com un diputat més de la bancada popular. Aquesta
és una etapa superada.
Article publicat al setmanari NotíciesTGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada