Menys llistes i molta incertesa a Torredembarra

La graella final de les properes eleccions municipals de Torredembarra ja està definida. Seran finalment onze candidatures les que aspiraran a seral ple municipal, dues menys que fa quatre anys, quan van ser tretze, vuit les quals van obtenir representació. Serà inevitable que algunes d’aquestes llistes quedin fora del ple i poden haver-hi canvis substancials en la distribució de regidors, que podria afectar o reequilibrar la majoria de govern actual, formada per Esquerra Republicana, Partit Socialista i Alternativa Baix Gaià.

Les dues forces polítiques que van ser les més votades fa quatre anys -Esquerra Republicana i Ciutadans- es disputen la victòria que el sistema electoral premia garantint l’alcaldia si no s’aconsegueix sumar un pacte de nou regidors com a mínim. Esquerra, liderada per tercer cop per l’actual alcalde, Eduard Rovira, repeteix els cinc primers llocs de la llista. La continuïtat és absoluta. Els republicans compten amb quatre representants al ple i aspiren a sumar un cinquè. Un sisè regidor seria un gran èxit: des que hi ha disset cadires al ple, només CiU ho va aconseguir el 2011.

Ciutadans, el grup més nombrós de l’oposició, que també repeteix Toni Cruz com a cap de llista i, amb Javier Ramírez com a escuder, té tres regidors i es presenta com la gran alternativa als republicans. La formació taronja va ser la més votada en les darreres eleccions al Parlament, però en uns comicis municipals -i més a Torredembarra- no és aconsellable fer comparatives molt exactes.  I és que el Partit Socialista és el tercer en discòrdia, amb un liderat molt reforçat del fins ara número dos, Vale Pino, que pot mossegar amb força l’electorat taronja i superar els tres regidors que tenen des de 2011.

JuntsxCatalunya repeteix candidata a l’alcaldia: Anna Magrinyà. La resta de la llista està molt renovada respecte la darrera de CiU a Torredembarra, que el Cas Masagué i l’escissió d’Avui Democràcia la va deixar amb només dos regidors. Recuperar el tradicional votant convergent és el repte pe recuperar terreny. Un repte complicat. També té dos regidors l’Alternativa Baix Gaià, que canvia per primer cop de cap de llista des de la seva creació. Lluís Suñé deixa pas a Clara Solivellas, actual edil d’urbanisme. L’embús de candidatures en l’espectre més esquerrà de l’electorat i l’adéu del  líder històric amenaça deixar l’Alternativa amb només un regidor.

La CUP és el gran competidor per al vot de l’esquerra independentista. Van negociar una candidatura conjunta amb l’Alternativa per segon cop i les converses van tornar a descarrilar. Toni Sacristan repeteix com a candidat amb l’objectiu de mantenir-se al ple fins d’aquí dos anys, quan el rellevaria un altre membre de la candidatura. També el PP vol seguir al plenari malgrat la línia descendent a nivell de Catalunya i per aconseguir-ho confien altre cop en Núria Gomez, alleujada després que VOX no es presenti a Torredembarra, una candidatura que havia d’estar liderada pel número sis popular fa quatre anys, Jordi Fernández. Finalment, l’incombustible Rosa Maria Guasch, la més veterana del ple municipal, vol seguir com a regidora al capdavant de la formació independent Avui Democràcia.

Les novetats electorals venen per la banda de l’esquerra. La més destacada és el retorn a la política d’un ex-alcalde, Enric Grangel, que el 2011 va ser el cap de llista del PSC i ara lidera una coalició entre Moviment d’Esquerres (MES) i  Som Alternativa, d’Albano Dante Fachín, amb el nom de Guanyem Torredembarra. Grangel va intentar obtenir un lloc a la llista d’ERC -el soci habitual de MES- i no ho va aconseguir. Torredembarra en Comú  aspira a entrar al plenari amb Carles Fuxet com cap de llista, però la manca d’entesa amb Podem, que es presenta en solitari a Torredembarra, amb Luis Fernando Turrens al capdavant, li resta moltes opcions de poder entrar el ple.

Aquesta és la graella de sortida de les eleccions municipals de Torredembarra. Tot apunta a que es mantingui la fragmentació actual del ple i calgui un govern almenys de tres socis, però la divisió extrema a l’esquerra de l’espectre ideològic i la concentració de vot útil en formacions com Esquerra, Ciutadans o el PSC podria reduir les llistes representades al ple. El que està clar és que hi haurà menys renovació que fa quatre anys, ja la continuïtat és la nota denominant en la majoria de formacions. Després de la trencadissa de 2015, els qui han estat al govern i oposició aquesta darrers quatre anys afronten una revàlida.

Foto: tarragonadigital.com