Afrontar el Nadal

A vegades cal fer una mirada enrera. I he decidit que de tant en tant aniré penjant al blog articles escrits ja fa temps, quan no existia la blogosfera. Ara que s'acosta el Nadal, que millor que una mirada irònica a aquesta època de l'any tan especial. El vaig publicar al mensual "El Mònic" el desembre de 2002.

Afrontar el Nadal

Falten pocs dies per a l'arribada de les Festes de Nadal, un periode que crea diferents estats d'ànim en les persones, que van des d'una il·lusió extrema o fins i tot desenfrenada a un avorriment o cert fàstic, passant per la indiferència a una alegria moderada. Per evitar desequilibris emocionals, a l'hora d'enfrontar-se al Nadal proposo adoptar un dels papers, una de les actituds, que proposo a continuació.

Començaríem pel Nadal religiós. Opció a la baixa. Mitjana d'edat molt gran. Es tracta de no perdre's cap missa, visitar pessebres vivents i fer-ne un a casa amb tot luxe de detalls (caganer amb la cara de Figo i avançar els Reis i els seus corresponents camells cada dia), veure els Pastorets, apostar pels Reis d'Orient i no només passar del Papa Noel o Santa Claus -o com dimonis li diguin a quest vell xaruc- sino aprofitar qualsevol ocasió per criticar-lo. Caldria també realitzar alguna bona obra i fer les paus amb un d'aquells familiars odiats.

En segon lloc trobaríem el Nadal pagà i consumista. La persona que el practica fa arbre de Nadal (com més gran i lluent millor), gasta quantitats inmorals d'euros en menjar i regals per a tota mena de familiars (fins i tot subscriu un crèdit personal per fer front a aquesta despesa insultant) i contribueix a fer pujar la inflació. Adora el Papa Noel i dóna els regals la nit de Nadal. Ignora els Reis d'Orient i diu: "Els regals s'han de donar el 24 de desembre perquè els has de disfrutar durant les Festes. Sobretot els nens". Es veu que la resta de l'any t'has d'amargar. No s'acosta a l'esglesia. Potser té alèrgia al Nen Jesús?.

Odio el Nadal! Aquesta és la frase de la tercera tipologia de la fauna nadalenca. No para de repetir que el Nadal és un rotllo i que l'haurien de suprimir del calendari. Però aquesta actitud no li impedeix no perdre's cap dinar o sopar nadalenc i endrapar com si s'acostés una guerra devastadora. Acostuma a emborratxar-se i llavors repeteix les seves crítiques al Nadal. Només li agrada rebre regals i els que fa són rídiculs.

El millor de Nadal són els sopars de Nadal de la feina! Es tracta de personatges en què el moment culmionant del Nadal arriba una setmana o deu dies abans del 25 de desembre. El sopar d'empresa és el gran dia. Planifiquen com si fos el Desembarcament de Normandia l'abordatge a aquell/a company/a de feina amb el qual tenen somnis eròtics la resta de l'any. El percentatge de fracàs en aquesta ofensiva és elevadíssim. Acostumen a emborratxar-se i a fer coses de les que s'avergonyeixen la resta de l'any, com insultar el cap o ballar, amb un cert índex etílic i amb la corbata de barret, damunt la barra de qualsevol local de nit.

Jo per Nadal treballo! Es disfressen de Papa Noel, de patge del Rei Negre o de Satanàs als Pastorets. Altres están en el Parc de Nadal de torn aguantant hores i hores nens i nenes molt pesats o treballen de sol a sol per fer el dinar de Nadal per una vintena de familiars. Es combina molts amb les dues primeres tipologies, encara que és força complicat.

La millor manera de passar el Nadal és adoptar un d'aquests rols. És millor triar-ne un i no barrejar. Llavors la ressaca pot ser comparable a la que deixa un vi picat de Gandesa i un whisky de garrafa mesclats. I davant de qualsevol dubte, no cal que consulteu el farmacèutic, limiteu-vos a disfrutar del Nadal.

Bon a Nadal i Feliç any nou a tots!