Als que ens agrada llegir i tenim poc temps per fer-ho hem de triar mot bé quins llibres comprem. Quan n'acabes un i et deixa un bon regust de boca la satisfacció és encara més gran. M'ha passat amb "Neopàtria", la darrera novel·la d'un dels "Imparables", Héctor Bofill. La política-ficció m'encanta. Sovint la practico de pensament i alguna vegada poso aquestes elocubracions negre sobre blanc. Bofill ho fa en aquest obra de 376 pàgines que entren molt bé. Les cent darreres mel es he polit amb una avidesa gairebé malaltissa aqiest dissabte passat, guardant-me les vint últimes per assaborir-les més lentament, com si d'un epíleg es tractés, durant el diumenge.
"Neopàtria" dibuixa un escenari en aquest moment impensable però que quan acabes el llibre no et sembla impossible: un conflicte bèl·lic a Euskadi, l'exèrcit espanyol espanyol enfrontant-se a ertzaines i milicians bascos. Una balcanització espantosa de la qual en serien els artífexs tan polítics com certs "radiopredicadors" de la Messeta. Però aquest és només l'escenari on es desenvolupa una trama que avança de forma molt correcta i acaba amb un desenllaç molt ben resolt i que et deixa pensant uns quants minuts. En el monent en què ens trobem del procés de pau d'Euskadi, el més difícil des de la declaració de la treva, la novel·la de Bofill adopta uns tons de versemblança partint de l'empitjorament de la situació al País Basc començant per un retorn a la violència per part de la banda ETA o alguna escissió i la tornada de la dreta al Govern espanyol amb nou Aznar -o ell mateix- al capdavant.
Bofill s'ha convertit els darrers anys en un dels grans tótems del sobiranisme català des d'un doble vessant. Com a jurista, argumenta científicament la conversió de Catalunya en un Estat independent dins de la Unió Europea. Com a escriptor, ha creat una novel·la que planteja un procés de secessió d'Euskadi amb tints molt més traumàtics i aprofita per retratar les misèries de la política i els polítics. Ben segur que si algun dels diputats del Parlament el llegeix hi veurà reflectit algun dels seus companys d'escó. "Neopàtria" és una lectura molt recomanable i més si no teniu massa temps per llegir. Endavant.
"Neopàtria" dibuixa un escenari en aquest moment impensable però que quan acabes el llibre no et sembla impossible: un conflicte bèl·lic a Euskadi, l'exèrcit espanyol espanyol enfrontant-se a ertzaines i milicians bascos. Una balcanització espantosa de la qual en serien els artífexs tan polítics com certs "radiopredicadors" de la Messeta. Però aquest és només l'escenari on es desenvolupa una trama que avança de forma molt correcta i acaba amb un desenllaç molt ben resolt i que et deixa pensant uns quants minuts. En el monent en què ens trobem del procés de pau d'Euskadi, el més difícil des de la declaració de la treva, la novel·la de Bofill adopta uns tons de versemblança partint de l'empitjorament de la situació al País Basc començant per un retorn a la violència per part de la banda ETA o alguna escissió i la tornada de la dreta al Govern espanyol amb nou Aznar -o ell mateix- al capdavant.
Bofill s'ha convertit els darrers anys en un dels grans tótems del sobiranisme català des d'un doble vessant. Com a jurista, argumenta científicament la conversió de Catalunya en un Estat independent dins de la Unió Europea. Com a escriptor, ha creat una novel·la que planteja un procés de secessió d'Euskadi amb tints molt més traumàtics i aprofita per retratar les misèries de la política i els polítics. Ben segur que si algun dels diputats del Parlament el llegeix hi veurà reflectit algun dels seus companys d'escó. "Neopàtria" és una lectura molt recomanable i més si no teniu massa temps per llegir. Endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada