diumenge, de desembre 24, 2006

Parlem de l'AVE. Doncs pugem-hi!


Aquesta setmana i l'anterior hem parlat molt de l'AVE, també dit TGV, el Tren d'Alta Velocitat. La raó ha estat la inauguració i entrada en servei de l'Estació del Camp de Tarragona, coneguda també com Estació de la Secuita o Estació de la Secuita Perafort. És ja una realitat poder anar des d'aquesta estació a Madrid en poc menys de tres hores i a Lleida en mitja hora. Són figues d'un altra paner quan tardes de l'estació en qüestió a Tarragona, Reus, Cambrils o en el meu cas Torredembarra. I no parlem del transport públic, adjudicat tres o quatre dies abans de l'arribada del primer AVE, i que el primer dia va tenir alguns problemes perquè algun conductor d'autobús es va perdre.

Tenia ganes de provar personalment com era aquest servei, suposo que per deformació professional, i aquest divendres, quart dia de l'AVE a Tarragona, vam fer un desplaçament a Lleida amb aquest nou tren. El trajecte fins a l'Estació del Camp de Tarragona el vam fer en cotxe particular i vam poder deixar-lo en un magnífic pàrquing que serà de pagament (gairebé 15 euros al dia), però ara és encara de franc. Tot molt net i molt nou i les hosteses molt simpàtiques. Al seient de classe turista, enmig d'un vagó amb una ocupació que no arriba al 20 per cent -tinguem en compte que són les quatre de la tarda- t'esperen els auriculars per poder escoltar música o la pel·lícula -aquell dia feien "Una navidad de locos"- que em van recordar que fa un any i mig ja havia anat amb AVE des de Sevilla a Còrdoba. També t'oferien la revista "Paisajes". A Preferent i a la màxima categoria "Club", hi ha més "suplements", però llavors t'has de rascar més la butxaca.

En mitja hora escassa et plantes a Lleida. Arribes a una estació molt més antiga, que barreja -cosa que no passa a l'estació del cor del Tarragonès- l'alta velocitat amb els Catalunya Express, Gran Recorregut i un ambient a la Renfe de tota la vida: pantalles que no van, megafonia difícilment audible en segons quines zones i treballadors poc atents que sembla que t'estiguin fent un favor quan et venen el bitllet. Tenim un parell d'hores per submergir-nos en l'ambient nadalenc del centre comercial lleidatà -també la boira i el fred que et cala els ossos- abans de d'agafar l'AVE de tornada per finalitzar aquesta diem-ne experimentació. Ens fan una sensible rebaixa en el bitllet Lleida-Camp de Tarragona i el comboi procedent de Madrid arriba amb una vintena llarga de minuts de retard, cosa que avisen amb insistència per megafonia. Tindrà alguna cosa a veure amb la rebaixa del bitllet? Espero que no. Però aquest retard et recorda que l'AVE també depèn de la Renfe. El vagó té una ocupació semblant al que havíem ocupat a l'anada.

A l'arribada a l'estació de Camp de Tarragona ens esperen unes simpàtiques hosteses que ens entreguen un document per poder reclamar part de l'import del bitllet pel retard. El problema és que la gestió l'has de fer a partir de l'endemà. Tornant cap a Torredembarra hi ha temps per reflexionar. El 1992 l'AVE va unir Madrid i Sevilla. S'han invertit molts diners per fer realitat catorze anys després la connexió de Tarragona -i més endavant Barcelona i la frontera franco-catalana- amb Madrid a través de l'AVE, però les línies de rodalies que connecten la capital catalana amb Tarragona i les Terres de l'Ebre cada dia funcionen pitjor, tot i ser les que utilitzen més gent. La conclusió és clara: alguna cosa no acaba de funcionar.

FOTO: És del Marc Gavaldà, exactament del segon viatge que l'AVE va fer entre el Camp de Tarragona i Madrid el 19 de desembre

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot plegat molt maco però em sembla que els de la Renfe ens l'han tornat a colar.

Algú s'ha plantejat anar, per exemple, a Lleida des de Torredembarra, o -vinga!- des de Tarragona des de que tenim aquesta estació que bategen com a "Camp de Tarragona"? I per rematar-ho posem-hi que tampoc tenim cotxe per desplaçar-nos.

No ho heu fet encara,doncs us convido a fer-ho, només heu d'anar a www.renfe.es i amb una deleitable musiqueta de fons comprovareu un cop més que Catalunya es redueix a Barcelona i la resta de demarcacions sóm a la perifèria o a l'estranger!

jordi salvat ha dit...

Estic bastant d'acord amb tu. Jo era usuari molt asidu de la Renfe entre els anys 1995 i 1999 en el trajecte Torredembarra-Barcelona. Ara faig aquest recorregut com a molt una desena cops l'any i he notat que ha empitjorat molt (retards) o els problemes que ja hi havien (anar sovint dret) es mantenen. Serà potser perquè no s'hi inverteix prou i es prioritza l'AVE? Pregunta retòrica.