Quan Goebbels és del Real Madrid

En els darrers mesos estem assistint a un dels exercicis de propaganda més intensos que hem pogut veure en el món del futbol. Inspirant-se en les teories que va posar en pràctica el ministre de la propaganda nazi, Joseph Goebbels, ja fa més de setanta anys, la majoria de mitjans de comunicació madrilenys s'han proposat que una mentida esdevingui veritat a base de repetir-ho fins a la sacietat: "Que el Barça va líder gràcies a les ajudes arbitrals instigades pel president de la Federació Espanyola de Futbol com a compensació per l'ajuda del president blaugrana perquè continués en el càrrec".

Es tracta d'una gran mentida, una teoria de la conspiració totalment malaltissa -amb profetes com Tomás Roncero, en la imatge- però negada fins i tot pel capità del Real Madrid, Raul, o el president del Sevilla, José Maria del Nido, dos personatges que no destaquen pel seu barcelonisme. L'ofensiva madrilenya i madridista és potentíssima i aquest cap de setmana n'hem vist els efectes: un arbitratge lamentable per part de Texeira Vitienes en el Barça-Getafe. El conjunt blaugrana va acabar amb nou homes mentre un Getafe molt més violent en el joc va acabar amb l'onze intacte.

Els sis títols de l'any 2009 aconseguits pel Barça és un trauma molt difícil d'assumir pel Real Madrid i el seu entorn. I encara els ha de ser més traumàtic que l'equip blaugrana segueixi aixecant copes i un "Realísimo" que ha realitzat una inversió obscena en fitxatges es pugui quedar a zero. La reacció és una ofensiva per terra, mar i aire seguint el manual de propaganda nazi: convertir una falsedat en veritat a base de repetir i repetir. Fins i tot li han trobat un nom: Villarato. És una teoria delirant, però els resultats es hem vist al Camp Nou aquest cap de setmana, amb un arbitratge condicionat però que no ha aconseguit el seu objectiu. La campanya goebbeliana queda en evidència i el Barça surt reforçat. Hem guanyat una batalla, però la guerra serà llarga i dura.