L’oposició és l’oposició

Llegia fa unes setmanes en un diari d’abast comarcal aquest titular: “L’oposició té el poder a Torredembarra”. Aquesta frase partia de la premisa que actualment hi ha més regidors al bàndol de l’oposició –nou- que al govern –vuit- i que a l’alcalde de Torredembarra li toca negociar per tirar endavant les seves propostes. És veritat que estem vivint uns darrers plens en què l’alcalde ha de fer concessions perquè es puguin tirar endavant les iniciatives del seu govern, i fins i tot s’han aprovat mocions en contra de l’opinió del govern. Però no ens engayem: l’actual sistema polític dóna uns poders molt amplis a l’alcalde. I faltant poc més de mig any de les eleccions pot seguir governant, trampejant els entrebancs que li posi l’oposició, i esperar que el maig vinent les urnes li atorguin algun regidor més i pugui tornar a bastir un executiu en minoria.

A l’oposició li va bé escenificar que té la paella pel mànec i en algunes ocasions pot fer passar per l’adreçador el batlle. És el que va passar en el darrer ple ordinari, en què l’oposició va aprovar aturar el sistema actual d'atorgament de plusos de disponibilitat i pactar uns criteris nous per al seu repartiment entre els treballadors municipals. I també va tirar endavant, amb el vot en contra del govern minoritari, establir que la potestat d'aprovar els sobrecostos en l'execució d'inversions passi a ser responsabilitat del ple i no de la junta de govern local.

És una situació semblant a la de la primavera de l’any 2000, quan Santiago Segalà va perdre el suport del Partit Popular i va quedar en minoria. Llavors també l’oposició va forçar el pas de competències de la junta de govern cap al ple i va escenificar la solitut del’alcalde convergent i els seus regidors. Recordem que, a principis de juliol de 2000, Segalà va haver de dimitir i mig any després se signava el pacte tripartit entre CiU, ERC i PSC. Una dècada després, la situació és totalment diferent, bàsicament perquè estem a mig any escàs de les eleccions municipals i no hi ha possibilitats d’una moció de censura.

Personalment trobo ben trist que ens hàgim passat gairebé mig mandat amb un govern en minoria. Aquest fet demostra una baixa capacitat d’entesa entre uns regidors que han estat votats perquè augmentin el benestar de la ciutadania. Però les diferències personals i el tacticisme polític provoquen que, enlloc d’arromengar-se i anar a una en un moment complicat com l’actual, es perdin en batalles contínues i la majoria de vegades estèrils i fins i tot contraproduents. Ja no serveix l’excusa que són persones que porten massa temps en política i que hi ha moltes històries del passat. Fent un repàs al ple torrenc, només trobem dos regidors que portin més de vuit anys en el càrrec.

Tots han tastat govern i oposició, excepte alguna comptada excepció. Tots tenen, doncs, experiència de govern. I tots tenen també en la memòria el seu pas per l’oposició. I saben que ben poca cosa es pot fer des des fora el govern. Perquè la inmensa majoria de governs no tenen en compte l’oposició i l’oposició no pot governar. Pot formular propostes alternatives que cauran en el pou sense fons de la indiferència i, en el millor dels casos, com és l’actual, pot posar pals a les rodes a l’acció de l’executiu quan aquest està en minoria, com està passant ara. Ens resten, doncs, sis mesos i escaig que seran una batalla contínua govern-oposició, amb un tacticisme curterminista davant l’horitzó electoral que inexorablement es va acostant.

L’alcade ja anunciat que farà tot el possible perquè els treballadors en qüestió cobrin els plusos de productivitat. I argúcies legals sempre se’n troben en una administració com la que tenim, tot i que sigui per damunt de la voluntat majoritària del poble. Per acabar, si com diu Lluís Suñé –i me l’haig de creure-, hi ha funcionaris que cobren 7.000 euros al mes amb aquests plusos, estem davant d’una obscenitat, tenint en compte la conjuntura econòmica actual, tant la de l’Ajuntament com la de gran part de les famílies torrenques. Hem d’aplaudir, doncs, la moció aprovada pel ple torrenc, sobretot si finalment té l’efecte desitjat.

Publicat al número d'octubre del Diari de la Torre