divendres, d’octubre 28, 2011

Josep Font o quan per ser torrenc no cal haver nascut a Torredembarra

Hi havia una època en què les càmeres digitals no existien i fotoshop era una paraula de significat desconegut. Compràvem carrets de dotze, vint-i-quatre o trenta-sis fotos i havíem d’enquadrar, enfocar bé i no posar els dits enmig de l'objectiu perquè no hi havia segona oportunitat. Quan s’acabava el carret tocava anar-lo a revelar i esperar ansiosament els dos o tres dies preceptius per veure els resultats dels nostres experiments fotogràfics durant el darrer viatge, aniversari o casament. En aquella època hi havia a Torredembarra dos fotògrafs: en Joan Rius i en Josep Font. A ells dos –i els seus col·laboradors- se’ls podia veure en tots els saraus, amb la càmera, capturant imatges que serien revelades, exposades i potser comprades. No havien arribat les grans cadenes i encara menys la fotografia digital. Eren altres temps.

En Josep Font Gumfaus, nascut a Sant Pere de Torelló l'any 1941 però que des del Dia dels Innocents del 1967 viu a Torredembara, tenia llavors i té encara el seu establiment al carrer de la Sort. La seva professió és la de fotògraf però la seva implicació en el seu municipi d’adopció ha estat molt més profunda. Josep Font és l'exemple més paradigmàtic que per ser torrenc no cal haver nascut a Torredembarra. Fins i tot n'hauria pogut ser alcalde. Però aquest “detall” deixem-lo per més endavant.

Més enllà de fotògraf, Font és un artista, un artesà de la fusta, també pintor. El Tio mòbil, el més gran de Catalunya, ha estat la seva darrera creació. L’hem pogut veure els darrers Nadals, des del seu naixement l’any 2008, fent les delícies dels més petits de Torredembarra llençant caramels a tort i dret. Font i el seu Tio mòbil han colaborat a donar a conèixer el nostre municipi apareixent a La Marató de TV3 2009 i al programa de la televisió autonòmica Divendres, que va visitar-nos la tardor passada. Fa unes setmanes va tornar a sortir a l’espai de sobretaula de TV3, que va passar per la localitat veïna d’Altafulla. Ens va mostrar com constrir baldufes.

A en Josep l'hem pogut veure també ballar sardanes. Des dels nou anys que balla la que diuen que és la dansa més bella de totes es danses que es fan i es desfan. I des de fa molts anys ensenya a ballar a les noves generacions. Aquesta és una de les seves grans passions i si les sardanes tenen el protagonisme que tenen al nostre municipi és en gran part gràcies a ell. L'Agrupació Sardanista l'Antina gaudeix d'una salut de ferro després que ell assumís el càrrec de president quan el secretari de l’entitat ja portava els papers de la dissolució a l'Ajuntament.

El trajecte laboral del protagonista d'aquesta torrencada ha estat circular. Als onze anys va deixar l’escola i va començar a fer boixets al torn del seu pare, a terres osonenques. Tot i la seva habilitat construint boixets, va escollir la professió de fotògraf, que va apendre durant el servei militar. Va traslladar-se a Martorell amb la seva dona, però allí no es guanyava la vida i un viatjant li va recomanar que anés a Torredembarra, un poble de 3.000 habitants que fins llavors no coneixia ni la seva existència. A la Torre de finals dels seixanta, on tot just el turisme començava a oferir oportunitats, no hi havia cap fotògraf professional i va provar-hi sort. Els inicis van ser complicats però va tirar endavant a base d’enginy i reconeix haver-se guanyat bé la vida. Això sí, treballant molt. Molt.

Fa una vintena d’anys, la proliferació arreu de Catalunya de les trobades de puntaires van tornar a obrir un mercat pels boixets. Animat per la seva dona, en Josep va tornar a posar-se a fer boixets en un taller que va muntar a la seva parcel·la de Vespella de Gaià i que va arribar a créixer fins arribar als onze treballadors. Ha venut a tot Catalunya, l’Estat espanyol i ha obert mercat a Alemanya, França i Anglaterra.

En Josep Font també he passat pel món de la política. Podríem dir que va estar en el lloc i en el moment menys adequats. L’any 1987 va encapçalar la llista de Convergència i Unió, però enfront seu es va trobar el Grup d’Independents per Torredembarra, el GIT, liderat per l’alcalde, Celestí Salort, i la majoria absolutíssima que va aconseguir. Curiosament l’any 1979, Font havia estat peça clau en la triomfant campanya de Salort com cap de llista convergent. Vuit anys després s’hi va enfrontar, va perdre i va tastar l'amargor dels bancs de l'oposició. En va quedar tan fart que gairebé no vol sentir parlar de política, ni a la ràdio. Font és l'únic dels cinc caps de llista convergents que ha tingut Torredembarra que no ha estat alcalde i el seu resultat electoral no va ser molt diferent a altres alcaldables convergents. Segalà va ser alcalde el 1991 amb un grapat de vots més. Potser el destí l’ha compensat poguent veure el seu fill gran, en Pere, com a regidor i membre del govern municipal. I ara, candidat al Senat.

La política és un capítol tancat per en Josep, tot i que la seva dona i el seu fill continuen molt implicats en aquest món del quan ell no en guarda un bon record. Recorda quan li van dir que a la política cal anar-hi amb mala llet. I en Josep no en gasta massa. Ara és feliç envoltat de la seva dona, els seus sis fills i una colla de néts i nétes, cultivant la seva vena més artesana, amb la barretina i les espardenyes. Continua molt actiu en diversos fronts, potser més que mai. Sempre ens quedarà el dubte de com seria Torredembarra si Josep Font n’hagués estat alcalde.

1 comentari:

Siscu Sentis ha dit...

Per sort sempre hi ha gent com El Josep Font que lluiten per que les nostres arrels i tradicions no es perdin. Des de que estic al front de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Creixell ens acompanya amb el seu tió i n’estem molt contents tant els grans com els mes menuts del poble.... Gràcies Josep i endavant.
Francesc Sentis