El gran error del Nàstic

El Nàstic no l'he cobert mai de forma contínua durant la meva carrera periodística però si que l'he seguit de forma puntual i/o indirecta des de la secció d’Esports de El Punt, al Més Tarragona i com a interessat per l'esport local en general. I algunes conclusions n'he pogut treure. Les xifres que diumenge comentaven a RAC-1 en Xavi Puig i en Jaume Aparicio eren concloents: uns desena d'entrenadors en la darrera dècada. A entrenador per temporada. Un club amb aquesta inestabilitat a la banqueta no pot anar bé. Ni els tècnics dels ascensos van durar gaire en la temporada següent. Un, Jordi Vinyals, ni la va començar. I la segona època de Luis César ha estat desastrosa i ha matat el mite grana de la darrera dècada.

La inestabilitat també s’ha instal·lat a la directiva i més des que un Consell d'Administració en dirigeix els destins. Josep Maria Andreu, Raül Font, Xavier Salvadó, José Maria Fernández... La crisi actual s’emporta per endavant entrenador, director esportiu i president. Oportunitat almenys per fer foc nou. En els darrers anys el club grana s'està malacostumant a lluitar per evitar el descens a Segona B i aquest cop és el "més difícil encara". Quatre punts dels primers 33 possibles és una llosa molt pesada. Ara han confiat en un tècnic amb dilatada experiència per solventar tan difícil papereta. Veurem si Jorge d'Alessandro se’n surt.

Un dels handicaps que ha tingut el Nàstic els darrers anys és, segons el meu punt de vista, la poca consolidació de la plantilla. Cada inici de temporada ha representat la renovació de la meitat o més de l'equip. I el que sempre he trobat més a faltar: el Nàstic hauria de tenir quatre o cinc jugadors com a mínim del primer equip forjats a la pedrera grana. Potser aquí està el gran error de fons del Nàstic: un futbol base que no genera producte pel primer equip. Dieu-me noms de la darrera dècada de jugadors fets a la pedrera que s’hagin consolidat al primer equip. Silenci.

Amb mitja dotzena de jugadors "tarragonins" el conjunt grana tindria una plantilla més barata i l'afició trobaria més referents. Quan les coses van bé, no importa que tot l’equip estigui comprat a cop de talonari, però quan van mal dades la imatge és d’uns mercenaris que no fan bé la seva feina. Per anar bé, i amb una visió de futur, hi hauria d’haver una base de la casa i fitxar a fora el que pugui millorar el que surt de la pedrera. Però això ja no passava ni a Segona B. Aquesta és una feina a llarg termini i no el curterminisme que ha mogut el club grana els darrers anys. Cal inversió econòmica, però, abans de tot, cal creure en aquest model. L’altre model és l’actual, que ha portat el Nàstic a una crisi gairebé total.