Disfrutant altre cop amb Tintin

El pas de còmic a pel·lícula és molt perillós. L'estrena de Les aventures de Tintin. El secret de l'unicorn s’havia anunciat amb bombo i plateret i la parella Spielberg-Jackson semblaven aportar una solvència al projecte. A més m’havien arribat bones crítiques. Però unes certes prevencions tens. Doncs vaig disfrutar molt la pel·lícula. Molt. Aquesta barreja d’àlbums –El cranc de les pinces d'or i El Secret de l'Unicorn- amb algun personatge d’altres volums, com la sempre entranyable Bianca Castafiore, els ha sortit bé a Jackson i Spielberg i han creat una 24a aventura de Tintín que és altament recomanable anar-la a veure.

Em considero molt tintinòfil. Em meu primer àlbum recordo que va ser L'Estel misteriós, el nove àlbum de la sèrie. Me’l va regalar l’Albert, que per mi era com un avi, i primer només em mirava les darreres pàgines quan els bolets creixien i petaven, però tota la història és molt ben aconseguida. També em va deixar Tintin al Tibet, que el tenia ell per casa. La col·lecció la vaig acabar amb dotze anys i des de llavors em vaig reelegir els còmics molts cops. Aquelles 62 pàgines sempre m'aconseguien abduir gairebé des del començament fins al final.

Ara feia anys que no em tornava a submergir en l'univers Tintin i aquest film m'ha fet reviscolar la meva tintiofilia. Espero no caure en els cants de sirena del merxadatge que està envaint-nos. Ja tinc mono de la propera aventura del la factoria Spielberg-Jackson, tot i que un alt per cent altíssim de l'èxit de la pel·lícula el té el genial Hergé. A veure quin cóctel ens preparen aquest parell de cracks.