20-N: Punt de partida

Aquestes eleccions espanyoles que ja han entrat en la recta final, és a dir la campanya electoral, em produeixen sensacions contradictòries des del punt de vista de la comunicació política. Aparentment sembla que tot el peix ja estigui venut. I menjat i digerit per alguns. L'enquesta del CIS que es va fer pública el primer dia de campanya, ahir divendres, és demolidora: el Partit Popular obtindria una majoria absoluta récord i el PSOE, una desfeta bíblica. És aquest l'escenari del 21 de novembre o els sondejos deixen de detectar alguna variable important? Pot fer alguna cosa Rubalcaba per evitar passar a la història com el pitjor presidenciable socialista?

He sentit a més d'un que avisa d'un cert vot ocult socialista. S'han canviat les tornes? El tradicional vot ocult ha passat del PP al PSOE? La marca socialista està pel terra. Només cal mirar el tamany del logotip als cartells electorals. Zapatero ha fet molt mal al partit amb seu a Ferraz i és un llast pesadíssim per un Rubalcaba que fins fa quatre mesos formava part del seu executiu. L'exministre atia el fantasma de la dreta i busca el cos a cos amb Rajoy, però el cap de llista conservador té traçat un camí en què no hi té lloc l'enfrontament directe amb el seu rival més enllà de l'unic debat electoral, el 7-N, moderat per l’incombustible Manuel Campo Vidal.

Escoltava l’altre dia un tertulià, entès en comunicació, que comparava la campanya de Mariano Rajoy amb la de l’actual president del FC Barcelona, Sandro Rosell. Ja poden cridar i provocar-lo els seus rivals, que ell no baixarà a l’arena dialèctica. Els manuals més bàsics de política ho desaconsellen i els directors de la campanya popular en fan cas sense posar-hi cap pero. El presidenciable conservador parlarà el menys possible fins el final de la campanya i s’envoltarà el màxim que pugui de masses enfervorides, buscant l’efecte del carro guanyador.

L'equip de Rubalcaba deu haver repassat les grans remuntades de la història, com la de Truman contra Dewey en les presidencials nord-americanes de 1948 o la d’Schroeder contra Stoiber el 2002 en la carrera per la cancillería alemanya el 2002. La remuntada socialista és una missió més que difícil i impedir una majoria absoluta popular, encara que fos només per un escó, ja li mereixeria a Rubalcaba passar als altars de la política i la comunicació política. És aquest el meu maxim interès per aquesta campanya.