Hi havia moltes esperances dipositades en la cimera independentista de dijous passat a Barcelona perquè en sortís una candidatura unitària. No hi va haver acord i la decepció va ser molt gran. Els personalismes i les aspiracions de cadirot al Parlament van passar per davant de la creació d’un pol independentista amb aspiracions serioses d’esdevenir la segona força a la cambra catalana el proper 25 de novembre.
Més vergonyós encara va ser l’espectacle posterior d’alguns dels dirigents dels partits de la cimera, fent anar el ventilador i escampant merda per tot arreu cinc minuts després del final de la fallida trobada. Tot aquest procés fallit només genera decepció en desenes de milers de votants que havien vist amb il·lusió una gran coalició independentista que hauria pogut fer de contrapès i complement d’una Convergència i Unió cada cop més hegemònica en el mapa polític català.
Esquerra Republicana i Solidaritat Catalana aniran cada una per la seva banda a les eleccions del 25-N i la Llei d’Hondt, que sempre castiga sense pietat les divisions, farà la resta. Ja veurem si Reagrupament o Democràcia Catalana acaben pujant a algun dels dos barcos. No queda massa temps. La manca de temps ha estat precisament una de les raons exhibides per justificar el fracàs d’aquest procés de confluència. He sentit argumentacions de les dues bandes per justificar la desunió. Ho sento, però no em valen. Porten posades les llums curtes quan haurien de portar les llargues, les adequades en un moment històric com el que estem vivint.
En l’independetisme català hi ha un caïnisme que sempre m’ha preocupat. Les escissions d’Esquerra Republicana ja formen part de l’imaginari col·lectiu català i hi ha unes animadversions que freguen la mesquinesa. Un exemple proper. Per què a Tarragona Esquerra no té representació actualment al ple municipal? On van anar a parar les dècimes de vots que li falten? Doncs a una candidatura liderada per un antic cap de llista que va sortir malament de la formació republicana. La venjança és un plat que es menja fred, però una estona de satisfacció personal fa mal a les il·lusions de milers de persones. Apaguem les llums curtes i engeguem les llargues per intentar adonar-nos de la magnitud del moment històric actual.
Publicat al setmanari Notícies TGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada