Tenir un bar a la plaça de la Font és disposar d’una talaia privilegiada per prendre el pols a Torredembarra. Aquest és el cas d’en Josep Maria Sòria, que ja fa una dècada que regenta el bar El Sabó, un establiment hereu del que va ser el centre neuràlgic de les esquerres al municipi torrenc, i que està situat just al damunt d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil. Com a bon propietari de bar, en Josep Maria és notari de l’actualitat que transcorre per la principal àgora de Torredembarra i també un acumulador de petits secrets.
En Josep Maria Sòria Jané és un els nous torrencs, els que no van néixer a la Torre, aquells que ja són majoria en un municipi que en vint anys ha doblat la seva població. Aquests són els anys que aquest barceloní nascut el 1949 a Barcelona fa que viu a Torredembarra. Va descobrir aquest poble que s’estava convertint en ciutat venint cap de setmana si cap de setmana també a casa d’uns amics. A principis dels noranta va decidir venir a viure amb la seva família a Torredembarra. Ara, quan arriba la nit, comença a pensar en plegar, però en els seus primers anys al municipi, a aquesta hora just li començava la feina.
Sòria va ser dels qui va veure néixer el Port de Torredembarra des de dins, treballant a un dels establiments de referència: el Roquer del Port, després El Divino. Formava part de la societat que va crear aquest establiment on molts joves del poble i del Baix Gaià vivien la nit aquells anys noranta. De forma molt més saludable que actualment, assenyala. Baralles n’hi havia, producte de la barreja d’alcohol, festa i hormones disparades. Però en aquella època el nivell de delinqüència no era l’actual.
La societat que explotava El Divino es va desfer i en Josep Maria va decidir un canvi radical, passar de la nit al dia i agafar El Sabó, el bar que no feia massa anys que havia obert a la plaça de la Font. En una dècada ha viscut moments bons i difícils en aquest establiment emblemàtic del municipi. Les obres de peatonalització dels anys 2007 i 2008 van ser un moment molt complicat, amb una baixada mot sensible de l’activitat. Tot i que les considera absolutament necessàries i que han fet progressar l’eix comercial municipi, Sòria considera que les obres s’haurien pogut planificar d’una altra manera i fer menys mal a uns establiments comercials que gairebé van encadenar-ho amb la crisi econòmica global. El moment actual també és dramàtic i darrera la barra d’un bar li permet conèixer de ben aprop tota mena de situacions, que més d’un dia et poden deixar una mica tocat.
En Josep Maria també s’ha implicat en el teixit associatiu del municipi. Ha estat vicepresident de l’Associació d’Empresaris del Port, membre dos cops de la junta de la UCEP i del Patronat Municipal de Turisme. També va ser delegat de la secció d’aeròbic de la UDT, quan la seva filla practicava aquest esport. Recorda com van augmentar molt l’activitat d’aquest esport a les instal•lacions de l’antiga fàbrica de la Laik. També va conèixer les interioritats de la principal activitat esportiva del municipi.
Sòria considera que a Torredembarra hi ha una qualitat de vida molt bona i és un lloc ideal per viure-hi però afirma que el municipi no ha evolucionat els darrers anys, tal com si ho han fet altres localitats. Amb l’objectiu de posar el seu gra de sorra en aquest progrés ha entrat en política, en la política de base, militant primer a Esquerra Republicana i després a Convergència i Unió. No ha aspirat a ocupar cap càrrec públic i menys a cobrar de la política sinó a col·laborar amb aquestes formacions en la definició d’actuacions i propostes en els sectors que ell coneix.
En Josep Maria Sòria continuarà al capdavant del Sabó, prenent el pols al dia a dia de Torredembarra, un municipi que estima perquè l’ha acollit i hi ha trobat una gran qualitat de vida. Encara estima més moltes de les persones que dia si dia també passen pel Sabó i amb qui ha teixit uns vincles molt forts. I sempre quedarà a disposició de si els que regeixen els destins del municipi volen conèixer de primera mà l’opinió de persones com ell, que estan en contacte cada dia amb desenes de torrencs i torrenques i que són acumuladors de saviesa popular.
Publicat al número de setembre del Diari de la Torre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada