Catalans: jueus i alemanys

Reconec que tinc el vici de llegir a la xarxa social Twitter les piulades més anticatalanes que s’hi escriuen. Fins i tot miro la biografia dels responsables d’aquests comentaris. Hi ha de tot. Alguns evidencien un nivell intel·lectual molt baix a l’hora de presentar-se a ells mateixos en dues o tres línies, però altres sembla que estiguin més preparats o amb una visió suposadament més oberta del món la vida. El denominador comú és, però, un odi visceral, primari, sovint assassí i, cada cop més, genocida als catalans i a Catalunya. Si en lloc de catalans hi posem negres, dones o jueus potser la Fiscalia espanyola hauria actuat, però com que hi posa catalans, impunitat total.

No ens trobem davant de pensaments anecdòtics i residuals. Més enllà de l’Ebre està quallant aquest odi irracional contra els catalans. És l’odi a la diferència. Com deia aquest cap de setmana l’escriptor Albert Sánchez Piñol en un article, els castellans necessiten un enemic interior des que el 1492 van ser expulsats els jueus de la Península. Els catalans som des de llavors els jueus de l’Estat espanyol. Rellegiu Quevedo, per exemple I ho continuem sent. Els Quevedos ara estan als púlpits de diaris, ràdios i televisions. S’inventen un imaginari fals al voltant del poble català i cada cop més centenars de milers de ciutadans espanyols s’ho creuen. Potser les calúmnies flagrants sobre la marginació de la llengua castellana a Catalunya en són l’exemple més paradigmàtic. I llavors vénen els comentaris criminals a les xarxes socials.

Sí, llegint aquestes piulades a Twitter em sento com es devia sentir un jueu a l’Alemanya nazi durant els anys trenta. Em direu exagerat. Potser sí, però com que veig que les instàncies judicials no actuen quan algú m’amenaça a mi i els meus compatriotes amb tortures vàries, una mort lenta i dolorosa o l’explosió d’una bomba nuclear, tinc aquesta sensació. Però altres cops em sento alemany, com un alemany a la Unió Europea. Amb els nostres diners, aportats (espoliats) des de fa dècades en nom d’una mal entesa solidaritat, ciutadans de territoris de la península com Extremadura tenen més serveis i inversions que nosaltres. I, a més, treuen pit i es fan els fatxendes, a l’estil Monago, com ho feia Zapatero dient que l’Estat espanyol estava a punt de jugar la Champions europea quan uns anys després està a un pas de Segona Divisió.

“La ignorància és molt atrevida”, diu la saviesa popular. És molt fàcil que les mentides quallin i acabin sent veritat quan es repeteixen centenars de vegades. Ho va inventar el ministre de la propaganda de l’Alemanya nazi Joseph Goebbels. Sentirem moltes mentides els propers temps al voltant de la independència de Catalunya. Poc menys que les set plagues d’Egipte, d’una apocalipsi total que caurà al damunt d’una Catalunya lliure, deslligada de l’Estat espanyol. Tenen molts mitjans de comunicació i molts altaveus per expandir aquest missatge. És l’estratègia de la por, basada en falsedats. I jo continuaré sentint-me alguns dies jueu i altres, alemany. L’esquizofrènia diària de ser català.

Publicat al setmanari Notícies TGN