Aquí podeu llegir i comentar reflexions, pensaments, crítiques que de tant en tant vaig penjant. Política, comunicació, llibres... i de la vida en general. Més o menys el que els qui en saben diuen que no ha de ser un blog
dijous, de setembre 20, 2012
De l’Incerta glòria a la Invasió subtil, passant per Tísner
Aquest any se celebra el centenari del naixement de tres grans escriptors catalans: Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener 'Tísner'. Tenen molts punts en comú, com és que els va marcar una guerra on hi van participar lluitant-hi a les trinxeres. També ho són l’exili o el seu compromís insubornable amb Catalunya. Aquesta triple efemèride és una excusa ideal per descobrir o revisitar aquests genials escriptors catalans.
Aquest estiu he llegit l’Incerta glòria de Joan Sales. Me m’havien regalat fa uns quants Sant Jordi i el tenia pendent. He disfrutat molt aquest estiu amb la lectura d’aquest clàssic de la literatura catalana del segle XX. Set-centes pàgines que et donen una visió molt clara del que va ser la Guerra Civil per a Catalunya i que desenmascara molts impostors. Estic esperant amb impaciència el documental que el bon amic Francesc Canosa, l’explicador d’històries de #Lleidapower, està preparant. I seguiré els seus consells per aprofundir en aquest gran de les lletres catalanes.
De Pere Calders en recordo haver llegir Invasió subtil i altres contes ja a EGB i quedar meravellat per aquell xinès tan especial protagonista del conte que dóna nom al llibre. A segon de BUP vam representar fragments d’Antaviana en una obra de teatre que va omplir fins a dalt de tot ‘La Caixeta’ de Torredembarra, ara Cal Maiam. Servidor va fer del nen que badava amb aquesta paraula tan estranya o del lampista que buscava la caixa d’eines per aquell jardí surrealista. M’han vingut ganes d’aprofundir en l’obra del contista de referència del nostre país.
De Tísner no he llegit res. Haurem de solucionar-ho oi? Si que recordo ha deu fer més de dues dècades la col·laboració que feina al concurs presentat per en Salvador Alsius que es deia La caxa sàvia. L’ull tapat, aquella veu rogallosa combinada amb una afabilitat sincera. Avui llegia una beu biografia seva i n’impressiona el seu polifacetisme. Escriptor, escenògraf, autor de mots encreuats… i molt més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada