Jordi Suñé, tocant moltes tecles

En Jordi Suñé Morales ja fa més de deu anys que fa de mestre de música, primer a Calafell i després al Col·legi Molí de Vent, al seu poble, a Torredembarra. La música és un element sense el qual no es pot entendre la trajectòria vital d’aquest torrenc nascut l’any 1975, com ho és també la seva vinculació intensa a l’esquerra independentista o la passió per la història i l’antropologia, que l’han portat a escriure uns quants llibres. També ha estat àngel i borró al Ball de Diables de Torredembarra i Sant Josep als Pastorets. Ha tocat moltes tecles i en continua tocant diverses. Però ell no és pianista. En Jordi va ser guitarrista dels Mà d’Obra, un grup de rock molt recordat per diverses generacions de torrencs, tot i haver fet només dos concerts. Després van venir els Cagant Melodies, potser el conjunt més exitós del qual va formar part, i després de tocar en altres formacions, ara és integrant dels Julivert, on no només hi toca la guitarra sinó que també canta cançons populars.  

Després d’aquesta experiència adolescent amb la música, no només amb el rock sinó també en altres gèneres -dirigint la coral infantil Xaloc-, en Jordi va decidir estudiar Magisteri Musical. Quan va acabar la carrera no es va posar a treballar de mestre. Primer va haver de dedicar un any a la Prestació Social Substitutòria, que va fer a l’Ajuntament de la Pobla de Montornès, donant suport en tasques administratives. La majoria de dies estava sense fer res i va aprofitar per llegir molt. Sobretot la revista El Temps i llibres de temàtica municipal. L’hàbit de lectura que va adquirir llavors li ha durat fins ara. Un cop resolt aquest deure -l’alternativa era el servei militar- que tot jove de l’època havia d’afrontar, va treballar de fuster amb el seu pare i posteriorment, durant dos anys, va regentar el Cafè L’Auca, al carrer Santa Rosalia, l’antic Cafè El Recreo.

D’aquella etapa d’empresari en guarda un record agredolç. Va voler portar a Torredembarra un model de centre social i cafeteria que ja funcionava en altres localitats, combinant la cultura i ser un punt de trobada del moviment associatiu. Entre els anys 1998 i 2000 van bastir una agenda mensual molt potent a l’Auca, amb actuacions musicals, teatre de putxinel·lis, conferències, presentacions de llibres... però els números no quadraven. Recorda que ell i la seva parella es feien un fart de treballar i el lloguer, les despeses i els impostos s’ho menjaven tot. Van tancar l’Auca i va tornar a la fusteria del seu pare. Llavors es va preparar les oposicions a mestre i amb 25 anys va obtenir una plaça en una escola de Calafell, on va estar-hi quatre anys fins que es va incorporar al Molí de Vent de Torredembarra, on encara hi és.

A l’escola torrenca ha fet de professor de música, ètica, medi i també de coordinador d’audiovisuals. Allí ha coincidit amb algun professor que li havia donat classe quan ell era un nen, com en Vidal Blanco, amb qui reconeix haver tingut una perfecta relació de companys. Assenyala que a l’escola es treballa molt en equip i que els èxits i fracassos són col·lectius. Ensenyar música a l’escola és molt diferent ara que als anys vuitanta, quan ell era alumne de la Montserrat Miracle o en Jaume Riambau. Ara disposen d’instruments i d’ordinadors i també recuperen instruments tradicionals. Treballen molts conceptes en la única hora setmanal de classe de música de què disposen els alumnes i se centra molt en el desenvolupament de la sensibilitat artística dels nens i nenes. Des de l’any 2012 en Jordi Suñé també dóna classes a la Universitat Rovira i Virgili de “Didàctica de les Ciències Socials”. I és que també és llicenciat en Antropologia Social i Cultural i màster en Antropologia Urbana. Va compaginar l’estudi d’aquesta segona carrera amb les feines a l’Auca i a la fusteria.

Molts coneixereu en Jordi Suñé per la seva faceta com a escriptor i és que ja ha publicat una colla de llibres. El primer, Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra, va ser fruit de la III Beca Manuel Crehuet 2005. A en Jordi sempre li ha interessat el cooperativisme i les alternatives al capitalisme i la figura del qui va ser secretari de l’Ajuntament de Torredembarra i un dels principals dirigents del cooperativisme català dels anys trenta el va fascinar. Després han vingut llibres sobre la II República a Torredembarra, materials pedagògics o més recentment treballs antropològics. El darrer l’ha portat a entrevistar diverses àvies de l’Alt Pirineu a El riu de les dones.

En Jordi reconeix que en algun moment s’havia plantejat ser periodista. I no és estrany. Des del 1994 edita la revista El Timbal, que va començar com un fanzine bimestral i ara és una revista semestral que combina paper i digital. Sempre ha intentat que hi sortissin els moviments socials, el que no apareix en els mitjans de comunicació més tradicionals. Ha escrit en diaris i revistes i ara el podem llegir cada mes al Diari de la Torre. Li agraden els periodistes que expliquen històries, com el ja desaparegut Josep Maria Huertas, els articles de Josep Ramoneda o escoltar L’Oracle de Catalunya Ràdio, dirigit per Xavier Graset.

La política també ha ocupat moltes hores a en Jordi, sempre en l’independentisme d’esquerres i en els darrers anys a l’Alternativa Baix Gaià, però mai ha ocupat càrrecs públics. Té clar des de fa mesos que l’any 2015 deixa la política. Creu que ha arribat el moment de donar el relleu a altres persones i ell dedicar-se a altres coses. Perquè reconeix que li agrada fer moltes coses, però quan en fa una, no fa l’altre. El que és segur és que seguirà tocant moltes tecles. Està en el seu ADN.

Publicat al número de juliol del Diari de la Torre