Caminant entre en Torrent i l’Oltra

Fa temps que volia escriure aquest post. Imagineu-vos que és el llibre que em van regalar per Sant Jordi! Tenia moltes ganes llegir Caminaràs entre elefants, el darrer llibre d’en Ferran Torrent, editat per Columna. És un parèntesi en la sòlida carrera novel·lística de Torrent, ja que ens trobem davant d’un retrat, un llibre per encàrrec sobre l’estrella emergent en les aigües pantanoses i putrefactes de la política valenciana, la diputada de Compromís Mònica Oltra.

M’interessava el llibre perquè fa uns anys vaig escriure també un retrat sobre un polític situata l’altre extrem de l’espectre polític de Mònica Oltra, el líder del PP deTarragona Alejandro Fernández. Són dos llibres molt diferents, ja que ni Fernández és Oltra ni el qui escriu aquest article és, ni molt menys, Ferran Torrent, per qui sento des de fa molts anys una gran admiració i devoro qualsevol llibre que escriu i disfruto escoltant-lo a la ràdio o llegint algun dels seus articles a la premsa.

Torrent impregna Caminaràs entre elefants del seu segell personal. Ens despulla el personatge de Mònica Oltra però també hi ha petites dosis sobre el que ell pensa, sempre expressant-ho sense pèls a la llengua. Petites fiblades, directes a la vena del lector. Hi ha moments memorables en el llibre, com la visita que fan tots dos i un bon amic de Torrent a un casino, territori desconegut per Oltra i on se sent com un pop en un garatge. Almenys al començament. I és que la diputada valenciana dóna joc, com hem pogut comprovar en algunes intervencions televisives.

Caminaràs entre elefants se’m va fer curt. Són 170 pàgines amb lletra grossa i algunes d’elles són transcripcions d’intervencions a les Corts Valencianes. Potser perquè era un llibre per encàrrec i els terminis són els terminis el de Sedaví va anar a per feina. És un plat una mica escàs però contundent, d’aquells que et pots llegir en una tarda d’estiu. Esperem la propera novel·la d’en Ferran, però mentrestant teniu Caminaràs entre elefants, un Torrent diferent, però que manté, sens dubte, la seva essència.