L’agost és un mes
en què gairebé tot s’atura en aquest país en què vivim. Menys que abans, però
l’agost és una mena de forat que has d’evitar segons a què et dediquis o quins
projectes tinguis. No et plantegis mai comprar mobles per la casa perquè les
fàbriques estan tancades amb pany i forrellat. O buscar el responsable d’alguna
empresa o administració pública. No el trobaràs o et dirà que ja en parlarem el
setembre. Sempre he pensat que la manera d’entendre l’agost -com la desconnexió
total enlloc d’esglaonada- en aquest país és un dels abismes que ens separa de
l’Europa més pròspera.
En els mitjans de
comunicació l’agost és un gran forat negre. Les programacions de televisions i
ràdios es relaxen i en alguns casos plena de reposicions i programes sovint infectes.
La tensió informativa també baixa, amb gairebé tots els generadors de notícies
de vacances. Arriba el moment de les anomenades serps d’estiu: notícies que en
un altre moment de l’any serien poc més que un breu en una columna del diari o
vint segons en un informatiu i esdevenen notícia de portada durant dies. És el
cas del típic cetaci que apareix en una platja de la Costa Daurada. Aquest any
ha estat un dofí a Calafell i el final de la història ha estat tan trist com la
taurona que va convertir Tarragona en
l’epicentre informatiu estatal l’any 2007.
A la platja,
concretament d’Altafulla, vam viure el diumenge 18 d’agost un episodi ben
curiós i que els testimonis presencials i les xarxes socials van ajudar a crear
una confusió digne d’un profund anàlisi. Embarcacions, un helicòpter i bussos van
buscar durant tota la tarda una parella
alemanya que feia submarinisme que suposadament havia desaparegut sota l’aigua mentre
els suposats ofegats estaven tranquil·lament a l’hotel. Un malentès idiomàtic
va crear una història digna d’una comèdia americana de després de dinar, però
que ha costat ben cara a l’erari públic.
La tarda del 18
d’agost va tenir un altre protagonista, un veterà polític, el socialista Xavier
Sabaté, que es va comportar com un membre de les joventuts del seu partit.
Sabaté va piular a la xarxa social Twitter: “Mingú no es pregunta a la
Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges? Avui dos morts més. i
el govern? Ah! Prepara la cadena”. A primera vista observem alguns errors
ortogràfics o almenys de picatge. Precipitació? Certa eufòria de sobretaula després
d’un abundant dinar estiuenc?
Però un anàlisi
més profund de la piulada evidencia una concentració de demagògia i
desconeixement de les competències de les administracions força preocupant per
part d’una persona que porta tres dècades en la primera línia política
professional. Al diputat socialista li van caure pals de tot arreu. És va
convertir en trending topic unes hores. És la conseqüència de fer un
piulada com aquesta enmig d’una tarda de diumenge d’estiu, que més enllà de la
primera jornada de la lliga de futbol i el pressumpte ofegament a la platja
altafullenca pocs imputs informatius més tenia. El més formidable del cas és
que, per acabar de rematar la jugada, els dos morts de la piulada van acabar ressuscitant.
Article publicat al setmanari Notícies TGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada