Anna Merino, a la biblioteca de la seva àvia

L’Anna Merino porta quinze anys com a directora de la Biblioteca Municipal de Torredembarra i el camí que l’ha portat fins aquesta responsabilitat ha estat poc convencional. I encara ho és menys des de l’any 2008, quan es va inaugurar la nova biblioteca torrenca, que porta el nom de la seva àvia, Mestra Maria Antònia. L’Anna explica que no va tenir res a veure en l’elecció del nom perquè va ser una proposta que no va sortir d’ella i va ser escollida en una votació popular. Reconeix que aquesta denominació la fa sentir una mica estranya, però també sent un cert orgull. Ella mai va conèixer la mare de la seva mare, morta en un tràgic accident de cotxe que va sacsejar a principis del anys setanta el municipi torrenc, on era molt coneguda i estimada.

Història de l’Art a la Universitat Autònoma és la carrera que va estudiar l’Anna Merino Mir, quan va acabar el BUP a començaments dels anys noranta. Aquella noia criada al rovell de l’ou de Torredembarra, al carrer Major, la gran de quatre germans, volia una carrera que no s’estudiés a Tarragona. Volia veure món i per omplir les diferents opcions per anar a la universitat va seguir un criteri: que la llicenciatura que no s’impartís a la Rovira i Virgili. A Barcelona es va allotjar primer a casa d’un oncle i, a partir del segon curs, va estrenar la Vila Universitària de l’Autònoma. D’agafar el tren cada dia es a trobar que podia anar caminant a classe.

Després d’estudiar i també de gaudir de la vida universitària -la Vila ja ho té això-, amb 23 anys no s’atrevia a fer el pas al món de l’ensenyament, la sortida laboral de la gran majoria de llicenciats en Història de l’Art. Potser perquè venia d’una família de mestres. Ja quan encara era estudiant, va treballar en galeries d’art, però ho va trobar un món molt elitista. Després va fer de guia cultural, tant d’adults com de canalla, i va disfrutar explicant el monestir de Sant Pere de Rodes a joves d’ESO o el Museu Miró a canalla i els seus avis. També es va dedicar a l’artesania, fent uns penjolls que van tenir tan èxit que van sortir a TV3.

De ben jove, l’Anna estava acostumada a treballar, ja fos fent cangurs, repassos o pesant tractors que venien de fer a verema a la Cooperativa d’Albinyana, el poble on la seva mare feia de mestra i on hi feia algunes estades. El seu primer contracte laboral va ser als 23 anys, durant uns mesos, a la Biblioteca de Santa Oliva i recorda que va cobrar 170.000 pessetes al mes. Un sou molt interessant en aquella època. També recorda que va signar el contracte abans que li ensenyessin la feina que havia de fer. Alguns ho havien rebutjat abans d’ella. Es tractava de posar ordre a taules plenes d’un caos de piles i piles de llibres.

La seva vida va fer un gir l’estiu del 1998, quan ella estava a la seva parada d’artesania a l’Empalmada de Torredembarra i la Laura Tormo, llavors directora de la Biblioteca Municipal de Torredembarra i que deixava la feina, la va animar a enviar el seu currículum per substituir-la. I la van agafar. Va estar uns mesos a l’antic local del carrer Moragues, propietat de la Caixa, i l’any 1999 es van traslladar a les dependències de la Golfa, al carrer Muralla. Oficialment li van dir que era per uns mesos, però treballadors de la brigada municipal ja la van avisar que hi estaria anys. I així va ser. Gairebé una dècada.

D’aquells anys en recorda l’inici de les activitats de dinamització i l’arribada de becaris que l’ajudaven, però sobretot la posada en marxa de la Biblioplatja, una iniciativa bastant pionera a nivell de Catalunya, que va engegar amb la Bibliopiscina i després es va traslladar a l’edifici del Pes a Baix a Mar, on encara continua acostant la lectura als qui també volen gaudir de la platja. Aquells anys va aprofitar per estudiar Documentació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El 2008 és un any crucial per a la Biblioteca Municipal de Torredembarra amb l’obertura de la nova seu a Cal Llovet. Fent un símil futbolístic, va ser com pujar de cop de Tercera a Primera Divisió, amb unes instal·lacions àmplies que la convertien en un veritable equipament comarcal. L’equip humà també es multiplicava fins a sis persones. A la nova Biblioteca Municipal Mestre Maria Antònia es començaven a fer moltes activitats al voltant dels llibres i la lectura, presentacions d’obres amb els seus autors i tallers amb un gran protagonisme de les noves tecnologies, de les quals l’Anna n’és una gran defensora i les considera aliades en el foment de la lectura. Pronostica que quan el mercat s’hi aboqui, els llibres electrònics creixeran exponencialment. Reconeix que una de les tasques dels qui treballen a la biblioteca és orientar usuaris sobre les noves tecnologies. I ella ho fa a gust.

La feina l’apassiona, però el naixement del seu fill, en Ramon, sumat a algunes circumstàncies, li ha canviat les prioritats de la vida i ara dedica molt de temps al petit. Però continua trobant temps per llegir. Sempre li ha agradat llegir, des que feia EGB i el mestre que tenien els deixava llegir el que volien. I ara continua llegint almenys un títol al mes, el que treballen  el grup Rates de Biblioteca, del qual en forma part. Ella s’imagina jubilant-se a la biblioteca torrenca si la feina la continua omplint, com fins ara, però és conscient que la vida és molt atzarosa, com ja ho ha experimentat en diversos moments. El que té clar és que ara per ara es considera una privilegiada.

Article publicat al número de setembre del Diari de la Torre