Quan era petit a
casa teníem vedells. No gaires. Una dotzena o algun més. Cada dia l’Albert -o
si ell no podia algú altre- els anava a donar menjar. Fos diumenge, el dia de
Nadal o Tots Sants calia anar a alimentar aquelles bèsties perquè s’engreixessin
i poder portar-les a l’escorxador. Aquest record perdut en la memòria m’ha
vingut al cap aquests dies, ara que em dedico professionalment a la creació de
continguts i manteniment de xarxes
socials.
Tanta diferència
no hi ha entre dos móns tan diferents com engreixar vedells, porcs o tenir
gallines amb treballar en el manteniment de comptes de Facebook o Twitter
d’empreses i institucions. Ambdues feines requereixen una dedicació diària i no
distingeixen els dies feiners del festius. En qualsevol moment se’t pot posar
malalt un vedell o sorgir una crisi en l’organització que portes les seves
xarxes socials. La diferència és que en el primer cas pots anar a cridar el
veterinari i en el segon, te n’has d’ensortir tu solet.
La societat
evoluciona però feines tan diferents com la ramaderia o el community management
guarden semblances i punts de contacte tan sorprenents com evidents. La
diferència entre aquestes dues feines és que per cuidar els vedells has d’anar
a l’estable, sovint lluny de la casa on vius o fas el dinar de Nadal. La crisi
a Facebook i Twitter la pots pilotar a distància des del mòbil o la tauleta
mentre piques torrons i neules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada