Un bon estiu
sempre ha de tenir un llibre de referència i aquest 2013 també ha tingut el
seu: Bioko. És el segon títol que llegeixo d’en Marc Pastor després de L’any dela plaga. La sinopsi del llibre ja em feia venir ganes de llegir-lo: una
novel·la d’aventures ambientada a finals del segle XIX a l’Àfrica colonial
espanyola. No en corren masses d’aquestes i si està escrita per en Marc Pastor
estava clar que em quedaven per davant més de 400 pàgines per a disfrutar.
A Bioko trobem la
base d’una novel·la d’aventures clàssica, que es desenvolupa en un marc
geogràfic llunyà al nostre i en una època passada. Fernando Poo. Em sonava de
quan col·leccionava segells, de la caixa que vaig heredar dels meus avis. Durant les pàgines del llibre hi apareix Jules
Verne. Un homenatge al mesttre. Pastor beu dels referents dels anys vuitanta i
a Bioko hi afegeix altes dosis de misteri i també elements de ciència-ficció
que configuren un còctel que manté l’interès fins al final. I quin final! No
farem però spoiler ara...
Com a
protagonista, l’autor hi posa Moisès Corvo, un d’aquells malparits simpàtics
que sempre donen tan de joc i te’ls acabes estimant, patint per les òsties que
rep. L’envolta de personatges plens de conflictes, que es van creuant amb el
protagonista i van establint trames que submergeixen el lector en una atmosfera
tan escalfada com el clima de l’illa tropical on es desenvolupa la novel·la. Una
petita joia literària de Marc Pastor. És un autor que aniré seguint i recomano
fer-ho. Mentre no publiqui una nova novel·la encara me’n queden d’anteriors per
llegir..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada