La majoria silenciosa

L’independentisme català ha tornat a fer una altre impressionant exhibició de capacitat de mobilització i ho ha fet amb el civisme com a tret diferencial. Centenars de milers de catalans i catalanes van participar en una cadena humana que l’11 de setembre va recórrer Catalunya de sud a nord en un ambient tan reivindicatiu com festiu. A Madrid han respòs de la forma més previsible possible, apel·lant a una Constitució, un text legal que els qui vam acudir a la convocatòria considerem més que superat. A Madrid -i també entre els sectors unionistes catalans- s’han dedicat a minimitzar les xifres de participació i també  parlen de la majoria silenciosa, un concepte que a mi em retorna a temps universtaris, quan estudiava comunicació política.

S’ha de reconèixer que amb això de la majoria silenciosa, el govern espanyol ha aconseguit fer un exercici de trilerisme polític admirable. Afirmen que la majoria de catalans i catalanes que l’11 de setembre es van quedar a casa estan a favor de la unitat d’Espanya, però al mateix temps s’oposen a una consulta en què tots els catalans -els que es van quedar a casa i els que van sortir al carrer- puguin expressar la seva opinió sobre quin ha de ser el futur de Catalunya: dins o fora de l’Estat espanyol. Si tan clar tenen l’existència d’aquesta majoria silenciosa no els haurien de fer por les urnes.

S’omplen la boca de democràcia i s’oposen per terra, mar i aire que els catalans ens poguem expressar-se a les urnes. Aquesta prepotència que els ha portat a estavellar-se tres cops amb la candidatura olímpica de la ciutat de Madrid els empeny a interpretar que pensen els qui es van quedar a casa la tarda de l’11-S? Fa gairebé un any que els catalans vam votar per últim cop i es va mantenir la majoria sobiranista al Parlament de Catalunya. Els moviments d’escons es van produir entre els dos bàndols -sobiranistes i unionistes- però no d’un a l’altre.

El procés sobiranista català va cremant etapes. La setmana passada en vam superar dos més. Una nova manifestació en forma de cadena humana ha constatat que el moviment independentista segueix mobilitzat i a l’alça i dissabte va arribar la carta de Rajoy a Mas, evidenciant que a la Moncloa no han entès ni volen entendre res. El diàleg no ens portarà enlloc. Bàsicament perquè l’Estat espanyol el que vol fer és un monòleg constitucional.

En les properes setmanes i mesos continuarem sentint els mateixos arguments per part del Govern espanyol i els mitjans de comunicació afins. Potser fins i tot alguns pensen realment que existeix aquesta majoria silenciosa radicalment en contra de la independència de Catalunya. Més val que comencin a fer números i se n’adonin que potser aquesta majoria silenciosa unionista no és tan majoria i la minoria sorollosa independentista no és tan minoria. Només des de la realitat podran defensar arguments sòlids a favor que Catalunya segueixi formant part de l’Estat espanyol. Perquè si continuem per la via democràtica arribarem a aquesta fase, quan les majories i les minories -silencioses o sorolloses- es podran expressar lliurament a les urnes.

Article publicat al setmanari Noticies TGN