El pedaç del tercer fil

Sabeu que és el tercer fil ferroviari? Segur que heu llegit que servirà per traslladar amb més rapidesa mercaderies procedents del Port de Tarragona i del polígon petroquímic, que és urgent i ens ajudarà a guanyar competitivitat. Sabeu per on passarà? Doncs per la via on ara es transporten viatgers i també algunes mercaderies per la costa tarragonina. No és un tema llunyà o secundari, ni molt menys, pels habitants de Tarragona i el Baix Gaià, sinó que tindrà conseqüències en la nostra vida diària: contaminació acústica, pas de mercaderies perilloses, menys freqüència de trens de viatgers, impacte mediambiental... La sensació és que se n’ha parlat poc d’aquest projecte a nivell ciutadà.
Hi havia una alternativa al pas d’aquest tercer fil per la costa i era que aquest passés per l’interior, per la via entre Reus i Roda de Berà en desús dels dels anys vuitanta. Era una opció més cara, més complexa, però definitiva. Perquè aquí està el quid de la qüestió: el tercer fil ferroviari per la costa ens han dit sempre que és provisional. Però mai en han quantificat quina serà la magnitud d’aquesta provisionalitat. Al tercer fil ferroviari s’hi invertiran desenes de milions d’euros i una inversió d’aquest tipus no és per uns quants anys, que es puguin comptar amb els dits de la mà. En un moment com l’actual, amb la situació econòmica que estem vivint, seria poc més que una obscenitat econòmica.

Encara que la majoria de polítics i les principals organitzacions empresarials s’han esforçat a cantar les bondats del tercer fil fins a semblar que existeix un pensament únic, també hi ha veus discordants que avisen de l’amenaça que representa l’augment exponencial del pas de mercaderies per la costa. El gran abanderat contra el tercer fil ha estat el portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona, diputat al Congrés i president provincial de la formació, Alejandro Fernández, que s’ha enfrontat a la seva formació, gran defensora i impulsora del projecte des del Ministeri de Foment. Ho ha fet al més pur estil nadalià. Fernández afirma que el tercer fil es tracta d’una hipoteca per Tarragona i el no definitiu a seva la façana marítima.

Un alcalde s’ha quedat sol també amb una posició crítica com s’està portant l’aprovació del tercer fil. Fèlix Alonso, d’Altafulla, ha tirat pel dret, per la via judicial veient que es volen escurçar terminis legals per accelerar la construcció de la infraestructura i no s’ha concretat ni la provisionalitat ni altres aspectes com les mesures que moderin efectes com la contaminació acústica. Ha presentat un recurs per demanar la seva nul·litat. El batlle altafulllenc també avisa dels perills que pot presentar el projecte al model turístic del seu municipi, del Baix Gaià i també de Tarragona. Els càmpings de la costa també estan molt preocupats amb el pas de trens de mercaderies -algunes perilloses- per la costa i el president de l’entitat que els agrupa a la ciutat de Tarragona, Joan Anton, ha fet diversos cops declaracions molt crítiques amb el projecte i el mal que pot fer a uns complexes turístics que vénen tranquil·litat i un entorn idíl·lic. Algunes entitats veïnals també expressat seriosos dubtes sobre el projecte. Fins i tot un grup de veïns de Creixell està recollint signatures contra el projecte.

Però la construcció del tercer fil per la costa s’acosta inexorablement impulsat per la pressió dels lobbys empresarials i el beneplàcit de la majoria de partits i administracions, mentre ningú ha fixat la provisionalitat en anys ni els efectes sobre el transport de viatgers per la via entre Tarragona i Sant Vicenç. Potser un dia ho faran, però llavors ja serà tard i comprovarem que el pedaç és per tota la vida.


Article publicat aquesta setmana al setmanari NotíciesTGN