Joan Figuerola i el somni escocès

És el protagonista més jove d’una Torrencada fins ara, però en Joan Figuerola ha viscut tan intensament els darrers cinc anys i li han passat tantes coses que sembla que tingui més dels 23 anys que acredita el seu DNI. Ha viscut en cinc ciutats i set pisos diferents, ha vist reconegut amb premis el seu esforç i actualment treballa en una start-up en el món de les noves tecnologies, però guarda en un calaix la seva idea de negoci per recuperar-la quan pugui i tirar-la endavant.

Amb 18 anys, en Joan Figuerola Hurtado, va començar a estudiar Informàtica a la Universitat Rovira i Virgili. Als dos anys estava desmotivat per l’excés de teoria que hi havia a les classes i va decidir fer un parèntesi i buscar una feina. Va agafar una habitació a Barcelona i va començar a treballar l’empresa de consultoria informàtica Indra, al departament d’atenció al client. Va crear una maqueta de disseny de correus electrònics i va acabar com a desenvolupador web a Danone, un dels principals clients d’Indra i, al mateix temps, va descobrir que la seva gran passió era aquesta: el desenvolupament web.

A Indra va estar deu mesos, fins que va decidir acabar la carrera d’informatica. Només li quedava un any. Va veure que hi havia una convocatòria d’Erasmus per anar a la University West of Scotland, a Paisley, prop de Glasgow. No tenia ni idea d’anglès, només el nivell bàsic de l’escola i de navegar per internet, però no va haver de fer cap prova d’dioma. Era la seva primera experiència fora de l’Estat. I reconeix que li va canviar la vida. Durant els primers dos mesos ho va passar malament i és que l’accent escocès és molt tancat. A Escòcia va estar-hi cinc mesos, fins el juny de 2012, quan va tornar cap a Tarragona i va presentar el projecte final de carrera. Va obtenir una matrícula d’honor, la primera de la carrera. En Joan no estava massa acostumat a treure tan bones notes.

Va decidir seguir estudiant, per aprofundir en el que li agradava i va començar un màster d’Enginyeria del Software a la Edinburgh Napier University. Va acabar amb una qualificació de notable. Llavors va veure que s’organitzava el concurs per a emprenedors Young Innovators Challenge i va decidir presentar-hi el seu projecte final de carrera, que era una idea de negoci que es basava en aconseguir que els blogs augmentessin tràfic, cosa que sovint costa bastant. I proposava fer-ho posicionant aquests blogs en les webs que més els convenen a través d’algoritmes. Adlegant.com –així es denomina el projecte- era una de les 150 idees que es  van presentar al Young Innovators Challenge i va ser seleccionada entre les 18 finalistes i va acabar en un més que meritori segon lloc. Només el primer s’emportava un premi en metàl·lic, 50.000 lliures, i el segon s’havia de conformar una estada de quatre dies a la localitat escocesa de Dundee, on s’hi feia un curs d’emprenedors. Ho va voler aprofitar al màxim però.

L’objectiu era llavors poder estalviar diners per desenvolupar la seva idea de negoci i va decidir buscar feina. Va trobar un emprenedor de Newcastle que desenvolupava un projecte que li va agradar: Specifiedby.com. Es tractava d’una eina on-line per ajudar als arquitectes a trobar els productes que necessitaven per als seus treballs. Specifiedby.com es van presentar a un programa d’acceleració d’empreses. No era una competició, sinó un procés d’ensenyament en què hi participaven deu start-ups. Van estar a les seus de Twitter i Foursquare i al Centre d’emprenedors de Nova York, ciutat on es desenvolupava el programa, que acabava amb la presentació del projecte a inversors. I Specifiedby.com en va convèncer un i d’aquesta manera van aconseguir 100.000 lliures per invertir a l’empresa canvi de l’entrada del soci inversor a la companyia amb un 8 per cent de l’accionariat.

En Joan està ara centrat al desenvolupament d’Specifiedby.com i ha aparcat Adlegant.com, tot i que no descarta en un futur recuperar el que va ser el seu projecte de final de carrera. La seva vida la té ara al Regne Unit. Allà és on ha traçat el seu currículum i ha fet la seva xarxa de contactes i fins i tot hi té la nòvia des de fa un any, una anglesa de Newcastle que estudia Turisme Internacional a Oxford Brooks. Ara estan buscant pis per viure junts. A Torredembarra hi ve a passar les vacances amb la família.

Què no li agrada a aquest jove informàtic torrenc d’Escòcia i Anglaterra? Doncs la manca de sol i el menjar. El clima té difícil solució, però quan ve a Torredembarra carrega fuets i pernils cap a terres britàniques. Explica que a Escòcia tothom coneix el procés independentista de Catalunya i tothom ha estat a Barcelona. També viu de molt a prop el procés independentista escocès, on hi veu menys conflicte que en el cas català, tot i haver dos bàndols. Creu, però, que s’imposarà el no per motius econòmics i Escòcia continuarà formant part del Regne Unit.

En Joan es defineix a ell mateix com una persona curiosa, que es considera molt afortunat perquè ha trobat el que vol fer a la vida: una feina que és el seu hobby. I que ara que és jove  no té cap hipoteca té ganes de veure món. He venut el cotxe que tenia i es desplaça en bicicleta i amb l’ordinador portàtil a sobre. L’empresa ara està treballant al Regne Unit, però podrien expandir-se ben aviat pels Estats Units, Alemanya i fins i tot l’Estat Espanyol. Qui sap on està el seu futur laboral, però ell vol seguir gaudint de la seva feina, la seva passió.

Article ublicat al número de gener del Diari de la Torre