L’estiu és sinònim de llegir més. Almenys en el meu cas. No és
que hagi fet massa vacances, però potser el costum d’altres estius o contagi de
persones que veus a la platja o en
altres espais públics, m’he animat a començar i acabar alguns llibres que he
trobat força recomanables i en faig alguns alguns comentaris al blog:
Passatge de les ombres. Arnaldur Indridason
Cinquena incursió que fai en la novel·la negra islandesa.
Mentre alguns amics gaudeixen de visitar aquest país que trobo fascinant i em
fan dentetes a facebook, jo m’he conformat amb viure’l a través d’aquest
magnífic escriptor que és Arnaldur Indridason. He trobat a faltar l’Erlendur Sveinsson, però el nou protagonista, en Konrad, un policia
retirat que no es pot desenganxar de la seva feina, gairebé me l’ha fet oblidar
durant les gairebé 300 pàgines de la novel·la. Indridason ens torna a situar en
dos èpoques diferents: l’actual i la Segona Guerra Mundial, quan Islàndia
estava ocupada per l’exèrcit nord-americà. Passatge de les ombres ens permet
conèixer la història i les tradicions més atàviques d’aquesta illa àrtica i
gaudir de la resolució d’un crim que tarda gairebé setanta anys a aclarir-se.
Memòria de sang. Enric Calpena
Per a la meva generació, l’Enric Calpena sempre serà el
primer presentador dels Telenotícies de TV3. Però des llavors Calpena ha anat
reorientant la seva carrera cap al periodisme històric. Ens ha fet gaudir de la
història amb programes de radio com En guàrdia! i El Nas de Cleòpatra o de
televisió com Cronos. Ara s’atreveix amb una novel·la -històrica, és clar- i el
resultat és molt reeixit. Calpena escull un període força oblidat, com és la
meitat del segle XIX. Mentre ens endinsem en la trama, el llibre ens permet
viure com Barcelona s’ofegava dins unes anacròniques muralles o la crueltat i
la heroïcitat a la Primera Guerra de l’Àfrica. També ens acostem a la figura
del General Joan Prim i dels voluntaris catalans que van lluitar-hi. Una altra
raó per llegir aquesta novel·la l’any del bicentenari del naixement del militar
i polític reusenc. De la capital del
Baix Camp en són, precisament, alguns dels personatges.
Dies de frontera. Vicenç Pagès Jordà
Quan les protagonistes d’una novel·la són de la teva
generació, t’hi sents més protagonista, tot i que el relat tingui ben poc a
veure amb la teva existència. Aquest imaginari comú, dels que vam ser infants
els anys vuitanta i joves els noranta queda molt reflectit en aquest llibre de
Vicenç Pagès, estructurat en un centenar de capítols, alguns de menys d’una
pàgina. La novel·la es desenvolupa a l’Empordà, en una zona de frontera que
gràcies a la feina de l’autor podem conèixer més profundament. Però també hi ha
una frontera existencial. A “Dies de frontera” ens endinsem en les febleses
humanes i en aquesta existència líquida en què s’han convertit les vides
d’aquesta generació que ens està costant tant entrar en l’edat adulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada