Roger Borràs, passió per l’ofici

En Roger Borràs ja fa deu anys que té una joieria oberta al carrer Pere Badia. Està fent el que li agrada, que és dissenyar i fabricar joies, però, quan acaba de complir els quaranta anys, es planteja quin ha de ser el seu futur en aquest ofici que l’apassiona. Coneix casos de joiers que amb cinquanta pocs anys han quedat farts de la seva feina i no vol que li passi. En Roger Borràs Martínez porta la joieria en els gens. El seu pare era joier. Tot i que no van coincidir treballant, ja que va morir quan ell només tenia dos anys, un cordó umbilical l’uneix amb el seu progenitor: l’ofici.

El seu oncle, en Jordi, també era joier i el petit Roger, des d’abans dels deu anys, passava llargues estones al seu taller. Als quinze anys va entrar a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona per estudiar joieria, però on va aprendre l’ofici va ser en els nou anys que va treballar amb el seu oncle. Allà va passar-hi moltes hores fins que, amb 24 anys, va decidir muntar un taller propi als baixos de casa seva, treballant per encàrrec. Ho va compaginar amb la formació, amb cursos d’especialització a l’Escola Massana. Allí va aprendre tècniques antigues i modernes, com treballar els diamants, diferents tècniques com el kumboo, i va entrar en contacte amb alumnes de diferents llocs del món, com Corea del Sur, Japó, Itàlia o Brasil, que li van obrir la ment a noves cultures.

En aquella època també es va presentar a diversos concursos de joieria. Va guanyar dos cops el Premi Internacional Euro Bijoux (2000 i 2003) i va quedar segon el 2001. També va obtenir el tercer  premi del Concurs Enjoia’t, organitzat pel FAD. Van ser uns diners que va poder invertir en la compra de maquinària pel seu incipient taller. Als 30 anys va creure que havia arribat el moment d’obrir una botiga i amb la imprescindible participació de la seva dona, l’Anna Mercadé, que s’encarrega de l’atenció al públic i la gestió de proveïdors, factures, etc... Formen un equip que es complementa. Així en Roger es pot centrar en el disseny i la fabricació de joies.

Considera un èxit haver  mantingut obert durant deu anys un establiment de cara al públic, quan coneix col·legues seus que no se n’han sortit i més els darrers anys de crisi econòmica, que ha reduït sensiblement les vendes i també les ha encarit per la pujada desmesurada de les matèries primeres. En el cas de l’or, el preu s’ha multiplicat per quatre. En Roger ha consolidat una clientela fidel de torrencs i torrenques i gent amb segona residència a la vila. Les seves peces es poden trobar també en una joieria de Sant Sebastià. Allí es venen molt bé les seves creacions. En general, a la zona nord de la Península agraden les joies a partir de la innovació i els dissenys moderns, mentre que al sud prefereixen peces més clàssiques i poc hi té a fer. En Roger vol seguir potenciant  aquesta línia moderna, amb creacions extremades que atrauen un públic que potser no és nombrós però si molt fidel.

Una jornada laboral d’en Roger oscil·la entre set i deu hores al taller, durant les quals ha de mantenir una gran concentració. Abans escoltava la ràdio i des de fa uns anys només recorre a l’spotify. La música que sona depèn de l’estat d’ànim i escolta des de coples a Sepultura, passant per Metallica, Mishima o Manel. Els seu gran referent en el món de la joieria és l’alemany Erik Zobel, per la seva capacitat de combinar materials com or, plata o paladins en camafeus i aconseguir que enlloc d’una horterada, com els passaria a la resta de joiers, el resultat final sigui sublim. També segueix de molt a prop l’italià Jan Paolo Babeto o el formenterenc Majoral.

I com li venen les idees a en Roger? Corrent, passejant... Ens recorda que Antoni Gaudí deia que tot està en la natura i que només és qüestió de copiar-ho bé. Potser veu una fulla, una textura, i li ve la idea. Fa una foto amb el mòbil, després dibuixa l’esbós, a vegades ho consulta amb la seva dona. Viu a Baix a Mar i considera que la proximitat del mar també l’influeix. En les feines creatives no descansa mai i qualsevol moment o lloc pot veure alguna cosa que li suggereixi una futura joia. Reconeix que a vegades entra en un espiral que quan més fa, més idees li venen a la ment.  Està molt implicat en el municipi i ha fet les arracades de la Geganta Rosalia, l’escarabat del Premi Torrenc de l’Any i la cimera de l’asta de la bandera del Sant Sepulcre de Torredembarra.

Hi haurà una nova generació de joiers Borràs? En Roger no vol dirigir les seves dues filles cap al món de la joieria i vol que siguin elles qui escullin el seu futur. Però la única joia que en Roger porta és un penjoll que va fer la seva filla petita. I és que a elles els ensenya els seus projectes i, jugant, a vegades aporten idees. En Roger està ara en una fase de pensar en un nou pas endavant. Potser una nova botiga, nous punts de venda... s’ha d’acabar de definir, però sempre tocant amb els peus a terra. El que és segur és que continua tenint passió per l’ofici.

Publicat al número de novembre del Diari de la Torre