L’Esteve Morros és
d’aquells torrencs que ha voltat món, però que sempre acabaven tornant a
Torredembarra. Des que es va jubilar fa tretze anys hi resideix de forma
permanent i s’ha implicat molt en el teixit associatiu del municipi. Ha
presidit el Centre d’Estudis Sinibald de Mas i ara és director de Càritas
Torredembarra. L’Esteve Morros Farré va néixer el gener de 1937, en plena
Guerra Civil, i explica que no va conèixer el seu pare fins que gairebé havia après
a caminar. Havia hagut de fugir de la Torre per motius polítics a l’inici del
conflicte bèl·lic. Li anava la vida. El pare va passar la guerra entre Sant
Hilari Sacalm i Barcelona, mentre el petit Esteve estava a la Torre. A la
capital catalana el pare va veure per primer cop el seu fill quan tenia més o
menys un any.
La família de l’Esteve es
dedicava a fabricar bótes des que el seu besavi va arribar a la Torre procedent
de Creixell. El seu pare també era boter, però ell no va continuar aquesta
tradició familiar. Va estudiar formació professional a l’Escola del Treball a
Tarragona en horari nocturn. Durant el dia treballava a la Fàbrica Mercadé, on
hi va entrar amb setze anys. Aquesta va ser una situació que es va allargar
durant gran part de la seva vida: la combinació del treball i els estudis.
Després va estudiar a l’Escola d’Enginyeria de Vilanova i va fer el servei
militar a les milícies universitàries a Castillejos. L’any 1960, com milers de
joves catalans de l’època, va buscar un futur laboral millor emigrant a
Alemanya, ajudat per un amic que ja hi era en aquest país. Va incorporar-se a
la multinacional Siemens i va continuar estudiant.
A Alemanya s’hi va estar
tres anys i va aprendre un idioma que li va servir de molt posteriorment. Va
demanar el trasllat a Siemens Madrid i li van concedir. Es va casar a la Torre,
concretament a Baix a Mar. La parella va marxar cap la capital espanyola, on va
néixer el seu fill. La seva dona no es va adaptar a la nova ciutat i al cap de
quatre anys van tornar cap a Catalunya, a Barcelona, on l’Esteve es va
incorporar a l’empresa productora de sucs Fruco. A la capital espanyola, a través de la
formació, l’Esteve havia virat la seva carrera professional cap a perfil més
comercial i a la nova empresa va dirigir el departament d’estudis comercials. Després
en va ser director comercial.
La compra de Fruco per un
grup anglès el va impulsar a canviar d’empresa i va fitxar per a Dynamit Nobel,
concretament a la divisió de plàstics, que fabricaven tabliers per als cotxes de la planta que Ford havia instal·lat a la
localitat valenciana d’Almussafes. També va cursar un màster a ESADE i es va
reorientar cap a tasques gerencials i així és com va fitxar per una filial
espanyola d’una empresa de maquinària d’embalatge. La seva darrera etapa
laboral va ser al capdavant d’un gabinet de traducció de textos tècnics de
l’alemany a l’espanyol. Es va jubilar amb 65 anys i va tornar cap a
Torredembarra.
Considera que aquesta nova etapa vital l’està
omplint molt, amb activitats voluntàries que li permeten ajudar a la gent i seguir
coneixent persones de qui seguir aprenent coses. Durant la seva etapa laboral
només va formar part d’associacions professionals. Un cop instal·lat a
Torredembarra, es va incorporar a la junta directiva del Centre d’Estudis
Sinibald de Mas i quan va plegar Iris Gual com a presidenta la va succeir. Mira
amb cert orgull de la feina ben feta els sis anys al capdavant de l’entitat
cultural, envoltat del que considera un gran equip. Durant el seu mandat,
l’entitat va doblar el número de socis i es va crear l’Aula d’Extensió
Universitària amb la Universitat Rovira i Virgili. També van ser reconeguts un
any com el millor centre d’estudis de Catalunya i va impulsar la realització de
sortides i excursions.
Però actualment parlar de
l’Esteve Morros és parlar de Càritas, entitat de la qual n’és director a
Torredembarra. Càritas Torredembarra ha passat de tenir una petita sala a la
rectoria de la Parròquia de Sant Pere Apòstol a una seu al carrer Onze de
setembre i tres magatzems repartits pel poble i 80 voluntaris col·laborant. En
uns mesos encara canviarà més, gràcies a l’herència rebuda de la torrenca Maria
Farré, que els ha permès comprar un gran local al carrer Camp Vell on,un cop
fetes les tasques d’adequació, hi centralitzaran tots els serveis.
Un dels objectius de
l’Esteve en un futur proper és potenciar els cursos formació que ofereix
Càritas. Ara ja n’estan fent de català. Actualment ajuden a 200 famílies del
municipi i han tingut grans èxits de convocatòria amb els recaptes d’aliments.
En els primers vuit mesos de l’any 2014 han recollit 58.000 quilos d’aliments.
Però l’Esteve té clar que Càritas ha d’ésser una ajuda temporal per a famílies
que ho passen malament i no cronificar la seva situació. Tota aquesta feina li
va valer l’any 2012 a Càritas guanyar la primera edició de Torrenc de l’Any en
categoria d’entitat. A més de la seva responsabilitat a la Torre, ara també és coordinador de Càritas a la zona
de Tarragonès Llevant. Tot i estar jubilat des de fa més de dotze anys, de
feina a l’Esteve no li en falta.
Publicat al número d'octubre de 2014 del Diari de la Torre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada