“Les vacances d’estiu són massa llargues” era una frase que a
finals del mes d’agost i principis de setembre escoltava molt sovint a casa
quan era petit. Tres dècades després repetim aquesta mateixa frase quan ens trobem
els pares i mares que tenim fills en edat escolar. I és que el període de
vacances escolars continua sent el mateix -més de 80 dies seguits- tot i els
enormes canvis socials experimentats al nostre país. Per exemple, als anys
vuitanta eren una minoria les mares treballadores i ara la minoria són les
famílies on només un membre de la parella treballa- i quan això no succeeix, gairebé
mai és per voluntat pròpia.- De mitjana, la majoria de parelles sumen 60 dies de
vacances en el millor dels casos i... potser és qüestió de coincidir almenys un
parell de setmanes, no? 80 dies per una banda... 45 per l’altra. Els números no
surten.
Altres països tenen un sistema de vacances escolars més
repartides durant l’any i defensen que els resultats acadèmics són millors,
enfront una desconnexió (i reconnexió) tan llarga del ritme escolar. Però molts
mestres de casa nostra avisen que les instal·lacions escolars no estan
preparades per fer classe durant part de l’estiu. L’imparable canvi climàtic
que els afectarà les properes dècades amb estius més càlids no farà aque
aquests països s’apuntin al nostre model de megavacances escolars. També un
canvi de model al nostre país cap a una redistribució de més periodes sense
classes durant l’any requeriria la implicació a fons de les empreses i
l’administració. Actualment un sol dia de lliure disposició de les escoles
provoca autèntics drames logístics en algunes famílies.
Dijous tornarem a la -beneïda per molts- rutina i aquest
debat quedarà altre cop aparcat. I l’estiu vinent tornarem a lamentar el llarg
periode de vacances dels nostres fills i molts haurem de recórrer als soferts
àvies i avis i als casals i campus d’estiu, un gran negoci que sagna les
butxaques de molts pares i mares. Cal un debat a fons i ampli sobre la distribució
de les vacances escolars. I per això és necessita valentia, una característica
que escasseja en la nostra classe política.
Publicat al setmanari NotíciesTGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada