Us n’enrecordeu quan els governs tenien cent dies de gràcia?
En èpoques que encara no existia Twitter, els grups de l’oposició deixaven fer
als executius i alcaldes novells durant aquests primers tres mesos i escaig
posteriors a la presa de possessió. Aquesta mena d’acords no escrits han saltat
pels aires en aquesta època que vivim de fang i massa brutícia en la política, supurant
sobretot a les xarxes socials. El Govern Ricomà ha estat analitzat amb lupa des
de gairebé l’endemà de la seva presa de posessió, sobretot per un grup
socialista que sembla que no ha superat haver estat dessallotjat després de
dotze anys del govern tarragoní, i amb Sandra Ramos com a figura ascendent,
repetint cada setmana que Tarragona patirà les set plagues amb Esquerra manant
a la plaça de la Font. Ciutadans i PP, castigats pels resultats electorals del
maig, també rivalitzen amb el PSC a veure qui acusa més de sectari al batlle
republicà. I la pancarta a favor dels presos polítics que encara penja al balcó
del consistori quan escric aquest article és un terreny adobat per aquesta
guerra de símbols on tothom pot treure’n rèdit. Menys la ciutadania.
El nou executiu local de Tarragona sembla que encara estigui
situant-se, obrint calaixos i descobrint
alguns esquelets de l’època socialista. Ha comès algunes relliscades no
forçades, com la polèmica de la plaça del cap de Cultura, i s’han hagut
d’empassar alguna promesa electoral, com la no a turada del polígon Ten Brinke.
La feblesa del bipartit ERC-Comuns és evident, amb la CUP i Junts a cada costat
i amb la incompatibilitat manifesta per estar en un mateix govern. Amb
l’elaboració dels pressupostos de 2020 arriba l’hora de la veritat i el regidor
d’Hisenda, Jordi Fortuny, haurà de fer geometria variable nivell llegenda -que diuen ara els mil·lenials- per no abocar a
Ricomà a una qüestió de confiança per tirar endavant els seus primers números. Els
segons cent dies de govern Ricomà seran més importants que els cent primers.
Article publicat al setmanari Notícies TGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada