dissabte, de desembre 16, 2006

La crisi del PP de Tarragona (2)

La crisi que ha patit el grup municipal del PP de Tarraagona ja està resolta. Almenys el primer acte. Dins del traumàtic que és que dos regidors demanin la baixa del partit en què militen i en són representants en un Ajuntament, la crisi s'ha resolt amb una correcció que moltes altres formacions ja firmarien, tot i que les conseqüències i l'abast de les ferides encara estan per veure. El govern, integrat fins ara per CiU i el PP, ni ho ha notat i l'oposició no ha volgut fer sang i ha fet un discurs d'"això no és la nostra guerra" i "no aprofitarem aquesta situació per desestabilitzar" -llegeixis moció de censura-.

La direcció provincial ha demanat a Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz que tornin les actes de regidors i no les han tornat amb l'argument que ja han format part del grup municipal del PP com a independents i ara tornen a aquest estat. El raonament jo el trobo lògic, tot i que no veig tan bé aquest lligam que els dos edils "revoltats" exhibeixen cap a Francesc Ricomà, que es mostra molt dolgut i des de fa uns dies emprenyat. La política les fan les persones pel bé del seu municipi però dins d'uns partits polítics. En el plenari de divendres 22, en què s'han de votar els presupostos municipals, Martorell i Ortiz ja formaran part del grup dels no adscrits -allò que abans es deia grup mixt- i el govern de Tarragona tindrà un quatripartit -Convergència, Unió, PP i els no adscrits-.

Així s'hauran de cobrir els darrers mesos de mandat. Tot indica que no hi haurà problemes perquè tots quatre grups primen la governabilitat i tenen un objectiu comú: que el proper alcalde de Tarragona no sigui el socialista Josep Fèlix Ballesteros. La gran pregunta és que farà Martorell. Hi ha moltes especulacions a nivell dels cercles polítics i periodístics. Sembla que el seu pas a CiU hauria d'esperar al 2011 -els trànsfugues, tot i que aquest no seria un cas estricte d'aquest fenomen, fan molt mal a la vista- i hi ha indicis que està preparant una candidatura independent. Això seria un favor a Ballesteros i un hipotètic tripartit igual que Ciutadans i l'ADMC fan la feina a CiU i el PP. Haurem d'estar molt atents. Les eleccions municipals de Tarragona del 2007 eren fins ata apassionants per gent malalta de la política com jo, però ara ja ha pujat un grau més, amb la possibilitat de vuit candidatures, a l'estil de Torredembarra. El virus s'escampa.

2 comentaris:

Pep Gorgori ha dit...

Hola, Jordi!
Celebro retrobar-te, ni que sigui virtualment, després d'aquells anys de Facultat... Darrerament m'adono que hi ha coses que puc començar a comptar per dècades. Ens fem vells, però ho portem amb molta dignitat.
M'agradarà tenir una font d'informació tarragonina les setmanes i mesos a venir!!!!

jordi salvat ha dit...

Hola Pep,

Veig que la crisi dels 30 anys també et truca a la porta. Jo porto une setmanes replantejant-me coses i fins a l'octubre no els faig.

Com va per Nicaragua? Aquí a Tarragona vivim en una mena d'altre país. Aquesta setmana això del TGV ha semblat una mica Bienvenido Mr. Marshall. Ves entrant al blog i t'aniràs assabentant de com va l'atmòsfera tarragonina, que està mooolt animada.
A veure si algun dia ens veiem i xerrem. Per cert, veus molta gent de la Facultat?