dissabte, de desembre 09, 2006

La crisi del PP de Tarragona

El Partit Popular de Tarragona viu des de fa uns dies una crisi a causa de la baixa del partit de dos dels seus quatre regidors a l'Ajuntament de la ciutat: Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz. Un dels visitants del blog m'ha demanat que analitzi la situació, que posi una mica de llum diu ell. Ho intentaré.

El líder del PP tarragoní els darrers dotze anys, Francesc "Quico" Ricomà", ja fa unes setmanes que va decidir de forma irrevocable no repetir com a cap de llista a les municipals després de ser-ho les tres darreres convocatòries. Aquesta possibilitat ja feiua mesos que flotava en l'ambient tarragoni. Un cop Ricomà ho va fer públic, el partit només va espera cinc dies per fer públic el nom del nou alcaldable, Alejandro Fernández, actual tinent d'alcalde de Promoció Econòmica i número tres les darreres eleccions, a més de vicesecretari de l'executiva provincial i expresident de les Noves Generacions de Tarragona i Catalunya. Un home de partit amb un bon currículum tot i tenir només 30 anys.

Entremig de Ricomà i Fernández hi havia a la llista del 2003 Maria Mercè Martorell, que feia pocs mesos que havia entrat a militar en el PP junt amb un altre dels regidors populars tarragonins, Esteve Ortiz. Martorell portava com a regidora del grup municipal popular del del 1995 i havia guanyat la batalla al president local i fins llavors regidor, Emili Mateu, que havia dit allò de "ella o jo". Durant aquests vuit anys al capdavant de l'àrea de Patrimoni ha potenciat la seva imatge com a successora de Ricomà, tot i que ella no ha reconegut mai públicament que vulgui ser cap de llista. Però aquesta imatge d'"anar per lliure" que en el partit no agradava gens ni mica i la seva candidatura fallida a la presidència provincial del PP el desembre de 2004 li van fer perdre gairebé totes les opcions de ser l'acaldable popular el 2007. En canvi, Ortiz ja ha admès a la premsa que ell apostava per una llista del PP encapçalada per Martorell, tot i que ell havia deixat clar que no repetia i que es dedicaria plenament a la Confraria de Pescadors, d'on és president.

Si els fets no s'haguessin precipitat, un tiquet electoral Fernández-Martorell o Martorell-Fernández hauria estat ideal perquè el PP aspirés a uns grans resultats el maig vinent. Jove, home de partit i de Sant Pere i Sant Pau, més dona, amb més experiència en la gestió municipal i de la Part Alta. Un bon tiquet electoral que ja no serà possible. El PP haurà de moure la pedrera perquè es queda sense tres dels seus quatre actuals regidors per oferir una candidatura atractiva mentre Martorell ha deixat clar que vol continuar en política i pot ser una peça interessant per acabar de quadrar alguna llista. I massa opcions no hi ha.
Continuarà

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tinc més o menys l'edat del Fernàndez. Quina peça! El recordo quan teníem vora els 20 anys. Era tot un personatge.

No sóc capaç de trobar una paraula que el descrigui. Era una barreja entre drag-queen, Tony Manero i Lita Claver. Ulleres de sol gegants (de dia i de nit), roba de cuir ajustada i, el més extravagant, bufandes de plomes en colors llampants.

I ara, número 1 del PP. Quins tombs dóna la vida.