dissabte, de setembre 19, 2009

Grip esquizofrènica (i rendible)

La gestió de la grip A s’ha mogut des que es va declarar el passat mes d’abril entre la fi del món i l’”aquí no passa res”. Per una banda ens han espantat amb xifres de milers –o fins i tot milions- de possibles morts a causa d’un virus que muta perillosament i imprevisiblement. Però també ens han intentat tranquil·litzar assegurant que la nova malaltia és menys virulenta que la grip comuna. Les autoritats sanitàries compten una a una, de forma gairebé macabra, les víctimes mortals del nou virus, però ens adverteixen que la grip normal causa més morts. Ens inunden amb mesures preventives per no contagiar-nos d’aquesta nova grip però ens informen que podria ser que ja l’haguéssim passat i no haguéssim desenvolupat símptomes.

De tot aquest esquizofrènic procés viscut els darrers mesos hi ha una sèrie d’empreses que n’estan traient un profit econòmic. Les autoritats sanitàries recomanen rentar-nos les mans sovint. S’està gastant més sabó. Diuen que hem d’estar amb les defenses altes contra el virus. Més aliments amb vitamines. Des mascaretes ja no se’n troben. Potser al mercat negre. Aconsellen fer reunions per videoconferències. Les empreses i administracions han de comprar aquests sistemes si no en disposen. Cal desinfectar. Per tant, augmenta el costum de desinfectants. I també de mocadors de paper, d’un sol ús. Queda clar que és un virus poc ecològic.

Però el gran negoci el fan les farmacèutiques, inundant de vacunes i antivirals els governs que han de calmar una població alarmada per les inquietants notícies amb què ens inunden tots els mitjans. Però també ens arriba informacions que assenyalen aquest gran negoci de les farmacèutiques i de personatges com l’exsecretari de Defensa dels Estats Units Donald Rumsfeld o l’exvicepresident d’aquest país, Richard Chenney. Unes teories de la conspiració que troben un terreny adobat. Un servidor ja no sap que pensar després de les grans alarmes al voltant del mal de les vaques boges o la grip aviar, que han acabat en gairebé res quan hi va haver un moment que ens avisaven que causarien milions de morts. Tinc la sensació que un dia ens pot acabar passant com el conte d’en Pere i el Llop i quan vingui una pandèmia perillosa de veritat ningú s’ho creurà.

Publicat al diari digital Tot Tarragona