Ja torna a ser 23-F

Un exgeneral colpista que cuida flors a Galícia i un extinent coronel, també colpista, que pinta quadres ja retirat a Andalusia. El Defensor del Poble de l'actualitat en un àpat conspiratori contra un govern democràticament ecollit, fa gairebé tres dècades a Lleida. També hi eren al general en qüestió i qui era l'alcalde de de capital lleidatana -càrrec on hi va estar un quart de segle- i el líder dels socialistes catalans del moment. Una llista amb un govern de concentració on hi havien ministres socialistes i comunistes amb un general al capdavant però que al tinent de la Guàrdia Civil no li va fer el pes.

Un rei amb cara d'espantat llegint un missatge tranquilitzador vestit de militar. "Tranquilo Jordi tranquilo", deia aquest monarca a un president autonòmic hores abans. El general colpista, número dos de l'Estat Major, havia estat el seu professor, però "Ni está ni se le espera a la Zarzuela". "Todo el Mundo al Suelo". Tiroteig al sostre del Congrés i un "Elefante Blanco" que no acabava d'arribar. Pel matí "números" de la Guàrdia Civil sortint per la finestra. Després del cop frustrat, aturada en sec del procés autonòmic i "café para todos".

El Cop d'Estat del 23-F el vaig conèixer a través de la Trinca, amb la seva Dança del Sabre, quan els meus pares posaven el cassete al cotxe. Poc a poc vaig anar entenent la lletra, genial com la majoria de cançons del trío de Canet, però el que va passar realment aquell 23 de febrer de 1981 mai m'ha acabat de quedar clar. Ni veient divendres passat una pel·lícula que intentava explicar els fets, amb un cert edulcorament monàrquic i uns militars molt dolents. Doncs aquest dimarts ja en fa 29 anys. I continuo sense tenir-ho clar i per això l'article m'ha quedat així de caòtic.