La radio local, en alça

Aquesta setmana he pogut gaudir d'un dinar amb dos bons amics amb la ràdio local -tots dos s'hi dediquen- com a tema principal de conversa. L'invent de Marconi ha entrat al segle XXI en plena forma. La revolució digital li ha acabat de donar un nou impuls gràcies a la ràdio on-line i a la carta o els podcasts. Enmig de potents emissores generalistes i de ràdio-fòrmula, les emissores locals sobreviuen amb molt bona salut i se'n creen de noves. Si els polítics que manen a l'ajuntament en qüestió es creuen la ràdio local, aquesta tira endavant. Però se l'han de creure. La televsió és més llaminera, però la ràdio és més barata i pròxima.

Al Baix Gaià tenim els exemples de Altafulla Ràdio -nascuda el 2002- i Ona la Torre -que va engegar el 2007-. Les dades oficials els donen 6.000 i 8.000 oients respectivament. Un gran èxit. Situades en zones centrals i molt visibles dels respectius municipis, amb una estructura professional bàsica i una xarxa de col·laboradors i emetent per internet, la ràdio local s'ha consolidat tot i arribar tard a les nostres contrades.

Em sento molt lligat al fenomen radiofòic del Baix Gaià, tot i haver-ne estat un actor secundari. Primer amb UDT Esports, amb l'Albert Jansà, en aquella Altafulla Ràdio situada una torre de guaita al costat de l'Ermita de Sant Antoni. Després les tertúlies els migdies de dijous. L'Albert és ara director de l'emissora. A Ona la Torre vaig participar en la jornada inaugural i des de l'inici he fet un espai parlant de blogs i noves tecnologies. M'agrada fer ràdio i estic satisfet de la salut de ferro dee què disposen ambdues emissores. Per cert, us espero cada dimarts al 107.0 FM a les 17:30 hores.

Foto: L'Albert Jansà amb un altre mite de la ràdio, Llucià Ferrer. L'Albert era l'entrevistat, er l'exitosa radionovel·la que va emetre Altafulla Ràdio, recuperant un dels gèneres clàssics de la ràdio.