Aquest article ja fa uns mesos que el volia escriure i fins i tot l’havia promès a alguns companys i companyes d’improvisades tertúlies polítiques. I és que no entenc com hi ha polítics catalans que es poden declarar avui en dia com a federalistes. Només hi trobo dues explicacions: o són rucs o ens enganyen (o s’autoenganyen) quan ho afirmen. Per aconseguir un sistema polític federal no n’hi ha prou amb que tu siguis federalista i ho vagis repetint als quatre vents fins a la sacietat. També ho ha de ser amb qui t’has de federar. I ells federalistes són una minoria molt minoritària dins dels dos grans partits espanyols. Ha quedat més que demostrat les darreres tres dècades. Per tant, que els catalans federalistes deixin de fer el passerell. O deixin de fer comèdia.El federalisme al nostre país és una gran farsa. La realitat és que s’accepta l’estat unitari i unitarista, aquest estat de les autonomies del "café para todos", o aspirem a un estat propi, amb tots els ets i uts. Es diguin independetentistes o sobiranistes. El federalisme en l’actual Estat espanyol és el "quiero y no puedo", el refugi dels covards que els fa por intentar aconseguir un estat propi i/o ja els va bé l’status quo actual, però no ho volen reconèixer.
Els somnis federalistes, l’harmonia ibèrica pot ser un ideal nacional per a molts, però és una utopia absoluta. Zapatero no és federalista. En sis anys ha quedat totalment comprovat. Rajoy encara ho és menys. Per tant, enterrem el federalisme i els que es parapetaven darrera d’aquest escut hauran de decidir entre l’estat centralista que ens proposen PSOE i PP o fer un pas endavant i aspirar a un estat propi com cada cop més catalanes i catalans desitgen. I es poden autodenominar sobiranistes, independentistes o que s’inventin una nova paraula. Però federalistes no, per favor. Ja n’hi ha prou de prendre el pèl a la gent. O de deixar-se prendre el pèl.
Publicat al diari electrònic Delcamp.cat
7 comentaris:
*
NOU WEB VIA FEDERAL
[+] WWW.VIAFEDERAL.CAT
Volem que l’Espanya plenament federal formi part, al seu torn, d’una Europa plenament federal. Entenem que Catalunya hauria de ser una Comunitat Federada lliurement dins d’una Espanya veritablement federal. De la mateixa manera, entenem que Espanya hauria de ser un Estat federat dins de la Unió Europea, entesa aquesta com una Federació d’Estats, regida per una Constitució també de caràcter federal i que institueixi una ciutadania europea, comuna a tots els ciutadans de tots els seus Estats membres.
Via Federal
En el marc d’un Estat federal, Catalunya hauria de ser entesa com una comunitat política que forma part d’una comunitat política d’àmbit territorial major, que és Espanya. De la mateixa manera, en el marc d’una Unió Europea federal, Espanya hauria de ser entesa com una comunitat política que forma part d’una comunitat política d’àmbit territorial superior, que és Europa. En aquest sentit, els ciutadans de Catalunya formarien part simultàniament de tres comunitats polítiques: Catalunya, l’Espanya federal i l’Europa unida.
Aquesta és la nostra proposta: una Catalunya lliure i solidària, en el marc d’una Espanya plenament federal, que al seu torn formi part d’una Europa també plenament federal. Al servei, totes tres, de la llibertat, la solidaritat i la fraternitat dels ciutadans i ciutadanes, del dret a la seva identitat nacional (simple o complexa), de la justícia social i de la convivència.
http://www.pelcanvi.org/?q=acciofedact
Interessant web de ciència-ficció. Però a mi m'agrada parlar de política-real.
És més real la independència sense model polític clar i definit?
Sense una estratègia redistributiva, sense saber si acabarem en mans de grups econòmics de pressió, sense conciliar els territoris, apostar per l'estat català, sembla agosarat.
Que en farem del centralisme barceloní?
Fins ara ha explicat el major número de problemes pendents, però hi ha més de la meitat de la població catalana que viu aprop de Barcelona. Que no creu que visquin millor ni que siguin responsables dels greuges territorials. Que la publicitat de la "favada" els colpeja el pit...
I hi ha, també, una llarga llista de l'entorn cap aquesta àrea metropolitana, com de l'entorn de Tarragona versus la capital...
No hi ha massa temes pendents amb el 97'6% transferit com per pensar que el cent per cent i no haver d'aportar al fons de compensació s'esvairan?
El federalisme és una opció legítima i realista. Les breus bonances econòmiques han comportat més traspasos... És evident que manca més mentalització i acceptació, però sols de madrid ença?
Zona Euro, transversalitat política, mundialització de la revindicació... i creus poc creible enfortir un sistema federal davant de voler ser provincia europea abans que ser federal d'espanya?
Perqué el dubtes estan ací, que es demana i que es vol... si es responen aquestes preguntes independentistes i federalistes sortiran d'arreu... deixerant de ser un somni uns i altres.
Amic anònim,
A mi l'estat federal ja em sembla bé com un primer estadi cap a un estat totalment sobirà. El problema és el que dic en l'article: a l'altra banda no hi han partidaris de l'estat federal. La independència no té aquest problema: si tens majoria al Parlament, la proclames i ja està. I el model polític el decidix el poble amb el seu vot. Això és la democràcia.
L'independencia no es politica ficcio.
Jo crec que el temps de l’estat federal ja ha passat. Ja només ens han deixat dues vies l’autonomisme o la independència. Tant de bo els polítics estessin a l’alçada dels seus votants. Jo ja m’he fet a la idea d’anar a votar si es donen dues premises :
1.- En un referèndum per la independència.(em refereixo a un referèndum convocat pel parlament de catalunya),no aquestos referendums de costellada convocats els diumenges. Això si amb molt d’esforç i bona voluntat però sense cap valor real i pràctic. En aques país ens conformem amb sucedanis(adhesius CAT en lloc de matrícules, consultes en lloc de referèndums, un parlament de segona etc.... )
2.- Si a les eleccions al parlament hi ha un acte de generositat política per part dels partits i es presenta una candidatura unitària que tingui com a finalitat la proclamació de la independència de Catalunya i la elecció d’un parlament constituaent de la república catalana dins la unió europea. Entenc per generositat política que : Part de CiU Part d’ICV , ERC, Reagrupament , les CUP, Laportas, Sobirania i Progrès ,.......... . Renunciin a presentar-se com a partits i recolzin aquesta candidatura amb aquest fi. Si es així que comptin amb el meu vot. Depèn dels polítics es hora de la generositat per lluitar contra la manca de credibilitat
Tots els federalistes que conec són catalans, conec molta gent de fóra de Catalunya però cap és federalista. Els federalistes catalans accepten la independència de Catalunya com a última fase del seu imaginari procés. Però no veuen que les coses van en un altre ordre. Per a poder parlar de federalisme seriosament s'ha de fer d'igual a igual per amdues bandes. Cosa que porta pensar que el primer pas és la independència, i després si en tens ganes ja parlarem de fedreralisme. Si els federalistes hi volen arribar, el millor que podríen fer és treballar colze a colze amb els independentistes. Aquesta sembla la via més ràpida per arribar al federalisme. No ho dic per mi, jo sempre m'he proclamat independentista. No sóc ni federalista ni nacionalista. Aquí tens un altre debat...
Publica un comentari a l'entrada