Quatre anys de blog

Avui es compleixen quatre anys que vaig escriure el meu primer post en aquest blog. Des de llavors he penjat 645 posts de temes molt diferents i he rebut desenes de milers de visites -més de 120.000 els darrers tres anys- i uns quants centenars de comentaris. Salvatblog ha estat un punt de trobada d'amics i amigues, coneguts, saludats, desconeguts i més d'un indesitjable -indeseable, que diria el Núñez de Cackovia-. La xarxa és així. És un anar i venir de persones i personatges, d'intercanvis d'informacions i d'opinions. I de mala llet, però també de tendresa, d'afecte, d'ironia, d'intel·ligència.

Potser en aquests moments no rebo tantes visites com abans. Potser tampoc no penjo tants posts com abans. Pero intento que aquest blog continuï viu, actualitzant-lo amb regularitat, convertint-lo en una petita finestra -la meva- oberta al món. Des que vaig començar a publicar aquest blog han aparegut noves eines a internet. I sobretot les xarxes socials. En algunes hi són. Al Twitter, però sobretot al Facebook. I es poden integrar. Són complementèries.

Els blogs han anat evolucionant. N'han aparegut de nous i n'han anat desapareixent. Són vius i la seva evolució és vertiginosa. M'agrada parlar de blogs. Ho faig a Ona la Torre des de fa gairebé tres anys -ara els dimarts a les 17:30 hores- i he pogut participar en xerrades i taules rodones i reflexionar obre aquest fenomen. Entro en el meu cinquè any com a blocaire amb ganes de seguir oferint-vos noves opinions i noves experiències, obert a debatre i a seguir enriquint-me visitant i rebent visites. Moltes gràcies a tots i totes!