Un divorci traumàtic

Fa un mes, Laura Pradeda va anunciar a bombo i plateret i titulars a la premsa local que renunciaria en breu a la seva acta de regidora i se’n tornaria cap a casa, decepcionada de la política després de la seva segona expulsió del govern. Després del darrer ple, ben entrat el mes de febrer, ha quedat clar que Pradeda continuarà formant part del consistori de Torredembarra i es convertirà en un dels principals flagells de l’alcalde. Ala premsa hem pogut assistir a un espectacle propi de Pimpinela entra Masagué i Pradeda. Una exhibició de desamor, amb retrets i acusacions. I çes qie alguns divorcis són traumàtics.

Ens havien venut que el cessament fulminant de Pradeda havia estat una mesura d’”higiene democràtica”. Aquells primers dies ja es sentia un run-run que avisava que la raó del cop sobre la taula de l’alcalde responia a altres qüestions. Finalment s’ha fet públic que Pradeda i l’alcalde tenien posicions irreconciliables en l’ús del nou fons Zapatero i havien arribat a un atzucac. Un volia una piscina i l’altra, una nova llar de jubilats. Això ens diuen. Ves a saber, però. Sigui el que sigui, l’alcalde en aquests casos té la paella pel mànec i Pradeda va perdre la partida i la seva cadira a l’executiu torrenc. És clar que Masagué també s’ha deixat pel camí la còmoda majoria –o això ens havien venut- de què disposava des de l’agost de 2008.

L’ombra de la moció de censura plana sempre per l’Ajuntament torrenc, tot i que es força improvable. Seria rocambolesc que Pradeda unís esforços amb els seus antics companys socialistes i altres forces d’esquerra per venjar-se de Masagué. Una altra possibilitat és que un dels actuals socis del batlle torrenc canviï les seves preferències. N’hi ha que tenen força tendència a fer-ho. Però la gran pregunta en aquest relat de política-ficció és una: qui seria el nou alcalde o alcaldessa per poc més d’un any que queda fins els propers comicis?

Tornem al món real. Tenim encara els pressupostos del 2010 sense aprovar. El govern, en minoria, ha de buscar suports a l’oposició. Veurem quin o quins d’aquests grups ajuden a Masagué a tirar endavant uns números municipals ben complicats de quadrar. Els socialistes, que es volen erigir en gran altrernativa de govern el 2011 –tot i que encara no tenen cap de cartell definit-, marcaran òbvies distàncies amb el govern, però Esquerra i l’Alternativa Baix Gaià poden convertir-se en la crossa de Masagué. I pel que s’està veient en les darreres setmanes, l’Alternativa pot ser el suport que busca l’alcalde.

Els “marrons” es van acumulant a la taula del govern torrenc. Hem sabut recentment que el pàrquing de Filadors costarà més del previst inicialment en el pressupost que cobria el Plan Zapatero. I aquest sobrecost l’haurà d’assumir l’Ajuntament. No em sorprèn aquest desviament pressupostari, ja que quan es comença a excavar per a construir un pàrquing, els imprevistos i les sorpreses desagradables estan a l’ordre del dia. Jo, almenys, ja hi comptava. Espero que el nostre govern també.

I acabem amb un nou episodi en què l’Ajuntament de Torredembarra haurà d’anar novement als tribunals. El jutjat d'instrucció número 4 del Vendrell investiga el consistori torrenc per un presumpte delicte contra el medi ambient després que un veí del municipi denunciés a la fiscalia l'excés de soroll que provoca el Casal municipal al seu habitatge. El veí en qüestió acusa l'alcalde i les regidores de Medi Ambient i Cultura d'un delicte contra el medi ambient i de prevaricació ambiental, explica que l'activitat del local fins i tot ha provocat problemes de salut a ell i la seva família.

El Casal Municipal fa més de quinze anys que es va inaugurar. Llavors va ser un equipament molt ben benvingut i ha prestat un gran servei al municipi. Però ja fa anys que li cal una posada al dia. Ni l’incendi que va patir fa uns anys es va aprofitar per afrontar una reforma necessària. A més de l’excés de soroll, és força incomprensible que ho hi hagi un sistema de climatització. Però és que fins i tot en els petits detalls, el Casal municipal transmet una certa deixadesa: lavabos atrotinats, contestador automàtic inexistent, falta una repassada de pintura… Són aquells petits detalls que un bon govern ha d’estar atent i els ha de saber combinar amb les grans inversions i els nous equipaments.

Publicat al número de febrer del Diari de la Torre